L’Ajuntament de Fortià fa un homenatge pòstum al secretari de l’Ajuntament, anarcosindicalista i francmaçó Estimat Gà.·. Miquel Pla i Coll

L’Ajuntament de Fortià fa un homenatge pòstum al secretari de l’Ajuntament, anarcosindicalista i francmaçó Estimat Gà.·. Miquel Pla i Coll  

Nascut a Cal Marquès de Fortià fou afusellat pels franquistes a Girona el 12 d’agost de 1939  

L’Ajuntament de Fortià (Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d’Empúries) va haver d’ajornar, a principis del mes de març, a causa del coronavirus-19, l’homenatge pòstum a l’estimat Gà.·. Miquel Pla i Coll, qui va ser antic secretari de l’Ajuntament i el dia 12 d’agost de l’any 1939, amb tan sols 31 anys, fou afusellat, als 31 anys, al cementiri de Vila-roja, a Girona.  

El consistori de Fortià li ha dedicat una placa en memòria seva a la placeta que ara du el seu nom i se li ha fet entrega, a la família, del Segell de Fortià 2020 a títol pòstum.  

Va néixer a Cal Marquès de Fortià.  

Podeu consultar la seva biografia maçònica al blog de la Gran Lògia de Pirene (GLDP), del 7 de febrer de 2019 [Francmaçones i francmaçons de signe llibertari dels Països Catalans (XIII): Estimat Gà.·. Miquel Pla i Coll].

Inauguració de la placeta Miquel Pla i Coll amb família i representants polítics.

Inauguració de la placeta Miquel Pla i Coll amb família i representants polítics.

Francmaçones i francmaçons de signe llibertari dels Països Catalans (XXVIII). Estimat Gà.·. Germàn Horcajada Manzanares

Francmaçones i francmaçons de signe llibertari dels Països Catalans (XXVIII)

Estimat Gà.·. Germàn Horcajada Manzanares

El 8 de maig de 1948 l’Estimat Gà.·. Germàn Horcajada Manzanares pogué escapar de la presó d’Ocaña (Mesa de Ocaña, Toledo, Castella la Nova) amb onze companys cenetistes més, entre ells Juan José Caba Pedrazo, Antonio Ejarque Pina, Eusebio Azañedo Grande, Francisco Romero Gabiz, Francisco García Nieto, José Yáñez García, Manuel Martínez Rodriguez i Pedro González Calero. Tots foren capturats novament, però Antonio Ejarque i Francisco Romero Gamis aconseguiren arribar a l’exili transpirinenc el 18 de maig d’aquell any.

Així, detingut de nou poc després de la fugida, el 5 febrer de 1949 va ser jutjat en consell de guerra sumaríssim a Ocaña junt amb Enrique Marco Nadal, que fou condemnat a la pena de mort la qual finalment seria commutada per trenta anys de presó, mentre ell i Juan José Caba Pedrazo foren condemnats a treta anys de presó [Enrique Marco Nadal, Condenado a muerteEd. Mexicanos Unidos, Mèxic (1966)]. Igual que Juan José Caba i altres companys, el Gà.·. Germàn Horcajada Manzanares va ser reclòs a la penitenciaria de Sant Miquel dels Reis, al barri dels Orriols i districte de Rascanya de la ciutat de València (l’Horta, País Valencià).

L’Estimat Gà.·. Germàn Horcajada Manzanares, destacat anarcosindicalista ferroviari barcelonès, anarquista francmaçó i resistent antifranquista, neix a Barcelona.

Ferroviari, junt amb José Ramos i Clemente, fou un militant clau durant els anys republicans en el desenvolupament de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) entre els treballadors ferroviaris de Barcelona, essent el responsable de la ferroviària Subsecció del Nord cenetista en 1932 i membre del Comitè Revolucionari dels ferroviaris l’octubre de 1936.

En 1932 havia fet mítings a Manresa (Bages).

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l’exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i fou internat al camp de concentració de Vernet d’Arièja (Arièja, Occitània) fins que GG.·. francmaçons francesos varen aconseguir fer-lo sortir.

Aleshores, s’establí al poble de La Tur de Querol (Alta Cerdanya), segons consta en el llistat per demanar ajuda solidària de 525 (alguns noms d’aquests es troben repetits i un més d’ells ratllat, el de l’Estimat Gà.·. Cesáreo Vázquez Ambrós) GG.·. exiliats “que es troben a França i fira dels camps de concentració” (en el document original escrit en francès) que redactà el 6 de maig de 1939 l’oficial de Correus que en 1931 havia estat diputat del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) per la circumscripció electoral de Lleó, el Gran Secretari del Gran Orient Espanyol (G.·.O.·.E.·.) l’Estimat Gà.·. Alfredo Nistal Martínez, que aquest envià al Gran Mestre i al Gran Secretari de la Gran Lògia de França (G.·.L.·,D.·.F.·.). Aquest document de maig de 1939 durant l’Ocupació alemanya la Gestapo lliurà una copia als serveis franquistes, que es conserva a l’Arxiu General de la Guerra Civil, a Salamanca, al fons maçònic (lligall 277-A, expedient 497-62).

Entre la munió de les 470.000 persones que va fugir a l’exili durant la Retirada republicana de principis de febrer de 1939, quan la caiguda del Principi de Catalunya en poder de les tropes franquistes, els francmaçons exiliats foren més d’un miler GG.·.. En una llista de francmaçons que es trobaven en territori francès el maig de 1939, fora dels camps de concentració, hi ha personalitats rellevants de la política republicana i del sindicalisme militant, a escala catalana i espanyola [Josep Clara Resplandis, La maçoneria a l’exili: França, 1939, revista EBRE 38, núm. 6 (2011), pp. 101-128]. Altres anarquistes i anarcosindicalistes, com els Estimats GG.·. Eleutelio Quintanilla Prieto, pedagog asturià exiliat aleshores i domiciliat a Canteleu (Seine Maritime, Alta Normandia, Normandia), de qui tenim documentat que pertanyia a la Resp.·. Lògia Jovellanos, núm. 337 del G.·.O.·,E.·. en 1912 i núm. 1 de l’Obediència entre 1924 i 1936, a l’Orient de Xixón (Astúries), quan va haver de deixar de Treballar a causa de la guerra a Astúries. i Martín Alandi Pomer, que el  novembre de 1936 formà part com a CNT-AIT del Consell Econòmic de València i a partir del 21 de novembre de 1936 ocupà la Subsecretària de Comerç quan Juan López Sánchez fou ministre de Comerç –entre el 9 i el 19 d’abril de 1937 fou ministre interí de Comerç en absència del titular–, aleshores domiciliat a Sent Bauselí (Erau, Occitània), el qual, iniciat en la Francmaçoneria en 1923, formà part de la Resp.·. Lògia Federación Valentina del G.·.O.·.E.·., a l’Orient de València, on ocupà el càrrec de Mestre de Cerimònies. A partir d’aquestes dades proposem com a hipòtesi de treball poder considerar la possibilitat que els GG.·. que apareixen en el llista serien membres de la mateixa Obediència que envia la missiva a la G.·.L.·.D.·.F.·., el G·.O.·.E.·.. Per això pensem que el Gà.·. Horcajada pertanyia a una Resp.·. Lògia del G.·.O.·.E.·. a l’Or.·. de Barcelona, potser la Resp.·. Lògia Adelante, que durant els anys republicans comptava amb destacats militants de la CNT-AIT, com l’Estimat Gà.·. Jaume Rosquillas Magrinyà, que signava J. R. Magriñà. També hi havia altres Resp.·. Lògies de la mateix Obediència, els Tallers Barcelona i Fénix.  

El maig de 1939 solament una part dels GG.·. eren fora dels camps de concentració francesos. Dels 5.000 GG.·. en que comptava la Francmaçoneria en la República Espanyola a primers de 1939, uns 1.200 GG.·, s’exiliaren. Si afegim les famílies dels GG.·. exiliats de 1939 s’arriba a 3.500 persones. Per aquestes mateixes dates hi havia 150 GG.·. internats al camp de concentració de la platja d’Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló), 43 GG.·. al de Sant Cebrià de Rosselló (Costa Sorrenca, Plana del Rosselló, Rosselló), 135 al de Bram (Auda, Occitània) i 25 al de Montoliu (Auda, Occitània).  

Amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial interimperialista el Gà.·. Germán Horcajada fou arrestat de nou per les autoritats franceses i com molts destacats militants anarcosindicalistes tancat al castell de Cotlliure (Costa Vermella, Albera marítima, Rosselló). Finalment, el juliol de 1942, acabà internat al camp de concentració francès de Djelfa (الجلفة, al-Jalfa, Algèria, زائر, al-Jazàïr), del qual no sortí fins al desembarcament dels exèrcits aliats.

Amb l’Alliberament tornà a l’hexàgon francès i davant l’escissió de la CNT en 1945 optà pel sector col·laboracionista amb el Govern de la República Espanyola en l’Exili, anomenat Subcomitè Nacional CNT Interior, i alineat amb l’Aliança Nacional de Forces Democràtiques (ANFD), creada l’octubre de 1944, sempre en oposició a la Unió Nacional Espanyola del Partit Comunista d’Espanya (PCE). Un ple de regionals cenetistes de l’Interior celebrat el març de 1943 a Madrid (Madrid, Castella la Nova) havia acordat participar en una aliança política amb el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), Unió General de Treballadors (UGT), Izquierda Republicana (IR), Unió Republicana (UR) i Partit Republicà Federal (PRF), cosa que un altre ple cenetista Interior, el febrer de 1944, dóna per fet. El primer manifest es titulà ¡Al País!, reproduït en 1945 a l’exili mexicà.

Quan el secretari del Subcomitè Nacional en l’exili Enrique Marco Nadal deixà el càrrec per passar a l’Interior, el Gà.·. Gregori Horcajada ocupà aquest càrrec orgànic vacant, que deixà també quan a finals de 1946 penetrà clandestinament a l’Interior com a delegat de l’Organització en l’exili.

Per la seva banda, quan feia poc que havia arribat a l’Interior Marco Nadal al ser detingut el Comitè Nacional dit “col·laboracionista” va fer-ne de secretari.

En el marc de les negociacions entre la CNT Interior “col·laboracionista”, iniciades pels dirigents cenetistes i de l’ANFD Juan José Luque Argente –delegat al Comitè Nacional per les Illes Canàries i representant cenetista a l’ANFD— i Vicente Santamaría –quan era el secretari del Comitè Nacional Interior— i els monàrquics de pretendent Juan de Borbó, per mitjà, entre altres militars, dels generals Alfonso María de Orleans Borbón, Alfredo Kindelán Duany, Antonio Aranda Mata i Juan Beigbeder, així com els coronels Caipo i Cuervo, que demanaven que la CNT donés suport a la restauració monàrquica en un cop d’Estat contra el dictador Franco, cosa que deien que comptava amb ceretes simpaties britàniques i que comptava amb la guarnició de Barcelona i la de Madrid, i potser de Cadis i de València, fou detingut per la policia franquista a Madrid el Gà.·. Horcajada el 16 de maig de 1947 junt als militants Nicolàs Muñiz Alonso, delegat de la regional asturiana i Jerónimo García, del Subcomitè de les Joventuts Llibertàries “col·laboracionistes”. Manuel Martínez Rodríguez, enllaç Interior – Exili, fou arrestat quan intentava passar la frontera transpirinenca, També van ser detinguts Juan José Caba Pedraza, José Yañez García, Antonio Sanfeliu i Francisco Alcaraz. El secretari del Comitè Nacional Interior aleshores, Enrique Marco Nadal, que es trobava en missió orgànica a Barcelona des del 16 de març, va ser detingut el matí del 18 de maig quan es trobava al passeig Colom.

Consta que en 1958 encara estava empresonat al penal de Sant Miquel de Reis. Després de la reunificació cenetista seguí militant fins quan va morir, rebutjant la maniobra cincpuntista [Miguel Iñíguez, Enciclopédia histórica del anarquismo español, tomo I, Asociación Isaac Puente, Vitoria/Gasteiz (2008), pp. 837-838].  

La Biblioteca Arús, una institució de Barcelona, compleix 125 anys

La Biblioteca Arús, una institució de Barcelona, compleix 125 anys

Posted: 05 Jul 2020 10:53 AM PDT

La Biblioteca Arús, una institució de Barcelona, compleix 125 anys

«La maçoneria segueix sent una gran desconeguda»

«D’alguna manera, tots dos [anarquistes i maçons] buscaven la instrucció de les classes populars i més llibertat. Els anarquistes a l’època van crear ateneus, amb aquesta finalitat. Però tampoc és casual que, per exemple, Bakunin, pare de l’anarquisme, fos maçó»

Entrevista a Maribel Giner

Diplomada en Biblioteconomia i Documentació i llicenciada en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. Gestiona el funcionament de la històrica Biblioteca Arús i assumeix la representació del Patronat quan és necessari.

[EL TRIANGLE 04/07/2020 Peru Erroteta]

La Biblioteca Arús, una institució de Barcelona, compleix 125 anys. Com i amb quina finalitat va ser creada?

La biblioteca va ser creada gràcies a Rossend Arús i Arderiu, periodista, escriptor, republicà federalista, catalanista lliurepensador i maçó. Va ser també un filantrop del segle XIX preocupat pel progrés de la humanitat. Arús va deixar el seu patrimoni per a la construcció d’una biblioteca. Va nomenar com a marmessors Valentí Almirall i Antoni Farnés perquè duguessin a terme la seva voluntat, la fundació d’una biblioteca per al poble de Barcelona, al pis on ell havia viscut, al número 26 del passeig de Sant Joan, seu actual de la biblioteca. Ells es van ocupar d’organitzar-la; de l’adaptació del pis se’n van encarregar l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó i el mestre d’obres Pere Bassegoda i Mateu; la decoració va anar a càrrec de Josep Lluís Pellicer, i Manuel Fuxà va ser l’escultor. A la biblioteca es pot veure, emmarcada, la relació dels noms dels facultatius, artistes i industrials que van contribuir a les obres d’instal·lació, a l’arranjament i a l’organització. Es va fundar un 24 de març de fa 125 anys. Originàriament va ser una biblioteca pública cedida al poble de Barcelona, amb l’objectiu d’instruir les classes populars i saciar la curiositat que tinguessin del saber de l’època. Avui és una biblioteca especialitzada en història social i cultura del segle XIX i inicis del XX, amb uns fons destacat sobre maçoneria, moviment obrer, anarquisme i, en els últims anys, Sherlock Holmes i el seu autor, el maçó Sir Arthur Conan Doyle.

La Biblioteca Arús és una originalitat, o n’hi ha altres de similars?

L’Arús, d’alguna manera, està inspirada en la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, també un reconegut maçó. En aquest sentit, com deia molt bé Rossend Arús: “Com més il·lustració té un poble més lluny està de l’absolutisme”.

En els seus 125 anys d’història, no exempta de moments convulsos, com una guerra civil i una dictadura, la Biblioteca Arús deu tenir moltes coses per explicar…

Per descomptat. En pot ser un bon exemple el tancament a què va estar sotmesa al llarg de gairebé tres dècades, des de l’any 1939 fins al 1967. El 1939, coincidint amb la defunció del bibliotecari, el Patronat va decidir mantenir la Biblioteca tancada fins a temps millors. Aquí hi vivia el conserge amb la seva família, i seguint les indicacions del Patronat, va ser l’encarregat de mantenir-la i de no deixar-hi entrar a ningú, tret que comptés amb una autorització de l’Ajuntament. D’una d’aquestes entrades en dona fe un ofici de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, Negociat Antimaçònic, amb data del 14 de juny del 1940, dirigida a l’alcalde de Barcelona, en què se sol·liciten els seus llibres i els seus butlletins. El 1967, i gràcies en bona part a l’interès de José Tarín Iglesias, aleshores secretari particular de l’alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles, la Biblioteca va ser reoberta.

Com s’ho ha fet la Biblioteca Arús per sobreviure al llarg de tants anys?

Al principi, la Biblioteca s’havia de finançar amb el lloguer dels pisos de l’edifici, que pertanyia a Rossend Arús, uns valors bancaris i els drets d’autor de la seva obra literària. Això va decaure una mica perquè els valors es van depreciar, les obres de teatre no es representaven i els lloguers es van congelar. El Patronat, que és qui dirigeix la biblioteca, va demanar ajuda a l’Ajuntament. A partir de llavors, mitjançant convenis amb la Diputació i l’Ajuntament, la biblioteca va aconseguir sobreviure. Actualment, l’Ajuntament, a través de l’Institut de Cultura, hi ha incrementat notablement la col·laboració, i la Diputació hi aporta una petita subvenció per a activitats.

Per què aquesta especialització de la biblioteca en maçoneria i anarquisme?

Perquè, d’alguna manera, tots dos buscaven la instrucció de les classes populars i més llibertat. Els anarquistes a l’època van crear ateneus, amb aquesta finalitat. Però tampoc és casual que, per exemple, Bakunin, pare de l’anarquisme, fos maçó. El primer bibliotecari de l’Arús va ser Eudald Canivell, tipògraf, membre de la Primera Internacional i maçó. La biblioteca custodia les actes originals manuscrites de la Primera Internacional, en les quals es pot veure la firma de Pablo Iglesias, quan encara pertanyia al moviment llibertari.

Quin pot ser el motiu que l’anarquisme adquirís una importància especial entre la classe obrera a Catalunya, a diferència, per exemple, de Madrid o el País Basc, més influïdes pel socialisme?

En el moviment anarquista català hi va tenir molta força la immigració. Gent explotada, amuntegada, que quan van arribar aquí es va trobar amb un sistema molt controlat per la burgesia, perquè a Catalunya no hi havia capitalisme, sinó burgesia. Això fa que el moviment llibertari vagi adquirint força. En qualsevol cas, quan es va fundar la biblioteca l’anarquisme era incipient.

I la maçoneria, on s’ancora?

La maçoneria entra a Espanya amb el rei Josep Bonaparte, germà de Napoleó, que, al seu torn, és el primer gran mestre de la Gran Lògia Nacional d’Espanya. Inicialment s’hi van vincular alts funcionaris, militars… Ferran VII, segons es diu, havia estat iniciat a París, amb el nom simbòlic de Leviatan. Però quan va arribar aquí es va trobar amb els liberals lligats a la maçoneria, i va anar contra ells. Alfons XIII es va significar en la persecució de la maçoneria, Alfons XII menys, i Isabel II, gens. Quan esclata la Guerra Civil del 36, alguns militars formaven part de la maçoneria, com el general Cabanillas, que també era republicà, però estaven amb Franco. I el dictador Miguel Primo de Rivera va ser tolerant amb la maçoneria. Nobles il·lustrats, burgesos i altra gent que no eren ni una cosa ni l’altra se sumen a la maçoneria per la seva condició de lliurepensadors, crítics amb l’Estat imperant. Arús, que era maçó, va fundar la Gran Lògia Simbòlica Regional Catalana, de la qual va ser el primer gran mestre. Arús no té cap objecció a afirmar que el millor que ha fet en la seva vida és ser maçó.

Proudhon, un dels pares del pensament anarquista, va ser també pioner en la defensa del federalisme. Això vol dir que anarquisme i federalisme van junts?

L’anarquisme no és federalista. Utilitzaven terminologia federal, com per exemple la FAI (Federació Anarquista Ibèrica), però referenciada a la seva organització interna, igual que altres sindicats o partits. Hi ha una dita de finals del XIX que diu que “a Barcelona hi ha més lògies que esglésies”. Ara Barcelona segueix sent la seu de totes les grans lògies que hi ha a Espanya. De tota manera, la maçoneria, gràcies a Franco i a l’Església, sobretot, segueix sent una gran desconeguda. La repressió franquista contra la maçoneria va ser molt forta. Hi va haver maçons executats, empresonats, exiliats… i fins i tot gent que sense ser-ho en van ser acusats, perquè la maçoneria va ser utilitzada com a cap de turc. En qualsevol cas, Arús era un federalista convençut. Per això, quan s’entra a la biblioteca el primer que es veu és l’Estàtua de la Llibertat (el gran signe maçònic de la llibertat il·luminant el món); perquè representa els EUA, que, llavors i ara, són la gran república federal.

Com s’accedeix avui dia a la maçoneria?

La maçoneria és a Internet. Totes les grans obediències tenen la seva pàgina web, el seu contacte… Qualsevol persona lliure i de bons costums, amb 18 anys complerts, pot sol·licitar-hi l’accés. La biblioteca té signats convenis amb les principals obediències d’Espanya i d’Andorra.

Quins públics visiten la Biblioteca Arús?

Aquí hi ve gent de procedències molt diverses i amb finalitat diversa. Formem part de dues entitats internacionals, d’arxius i biblioteques relacionades amb la maçoneria i el moviment obrer. En aquest àmbit som una biblioteca de referència, juntament amb l’Institut d’Història Social d’Amsterdam. Disposem d’uns 80.000 llibres, entre ells un Codi Justinià de Peter Schaefer, soci de Gutenberg, publicat el 1475. La nostra col·lecció de Sherlock Holmes, una de les més importants d’Europa, procedeix de la donació de Joan Proubasta, expresident del Cercle Holmes. També tenim la biblioteca personal d’Enrique Tierno Galván, alcalde de Madrid, donada pel seu fill a la Gran Lògia Simbòlica Espanyola i a la Biblioteca Arús.

Difusió mediàtica de l’aixecament militar contra la República Espanyola el 18 de juliol de 1936

Difusió mediàtica de l’aixecament militar contra la República Espanyola el 18 de juliol de 1936

El 18 de juliol de 1936 el general feixista Francisco Franco s’aixeca a les Illes Canàries i dirigeix una crida a les divisions i a les bases navals i es dirigeix al Protectorat Espanyol del Marroc.

Aquell dia hi ha un seguit de notícies que provoquen alarma entre la gent antifeixista. L’antic maçó Queipo de Llano s’apodera del comandament de la II Divisió i amb escasses forces controla alguns punts estratègics de Sevilla. A Andalusia els militars s’aixequen a Jérez, Cadis, Algeciras, Còrdova i Màlaga; dubtes a Granada. A Madrid es mobilitzen CNT-AIT i UGT i els partits d’esquerra en suport del Govern de la República Espanyola. El colpista Saliquet domina Valladolid i proclama l’estat de guerra. A Burgos és destituït el general Estimat Gà.·. Batet i s’estableix la llei marcial. Franco pernocta a Casablanca. L’Estimat Gà.·. Casares Quiroga dimiteix i es forma un efímer govern de l’Estimat Gà.·. Diego Martínez Bario que intenta sense èxit pactar amb el general colpista Mola oferint dues carteres a militars compromesos. El general i antic maçó Miguel Cabanellas aixeca les guarnicions aragoneses i envia fusells i municions a Mola.

Mentrestant la Falange i la Guàrdia Civil s’aixeca i comença a afusellar sindicalistes, però el Govern de la República Espanyola i el de la Generalitat de Catalunya refusen distribuir armes al poble.

La CNT-AIT respon amb la vaga general i el diari cenetista barceloní Solidaridad Obrera s’imprimeix amb aquesta capçalera: «A Sevilla, els feixistes disparen contra els nostres germans! A Còrdova, els militars s’han aixecat! Al Marroc, es lluita als carrers! Tot aquell que no compleixi amb el seu deure revolucionari és un traïdor a la causa del poble! Visca el Comunisme Llibertari!».

En principi el cop d’Estat aplegava militars monàrquics (carlins i alfonsins), republicans de diverses procedències (com els antics maçons Miguel Cabanellas, del Partit Radical, i Ramón Franco Bahamonte, que havia estat diputat per ERC) i feixistes, doncs era una aixecament militar contra el Front Popular i en defensa de les oligarquies, banquers, terratinents i tota forma de capitalisme. Entre els antics maçons fins la seva expulsió a conseqüència de les seves responsabilitats polítiques en els afusellaments de Molt Estimats GG.·. el cas més destacats fou el del general Miguel Cabanellas –que presidí la Junta Militar de Burgos, essent opositor al comandament del general Francisco Franco– així com els generals Gonzalo Queipo de Llano y Sierra i Eduardo López de Ochoa y Portuondo, el coronel Antonio Aranda, el capità José López Lara, Ramón Franco Bahamonde, Enrique Alonso Allustrante, Carmona Solís, Díaz Camas, Galán Fontela, Martín-Pinillos Bento, Muñoz Castellanos, Paralle de Vicente, Suárez Álvarez, Adrados Semper (que fou represaliat per Franco).  

Militars Estimats GG.·. fidels a la República Espanyola, entre altres, el general Manuel Romerales Quintero (afusellat pel franquisme), el general Toribio Martínez Cabrera (afusellat pel franquisme), el general Domingo Batet Mestres (afusellat pel franquisme), el general Miguel Núñez de Prado y Susbielas (afusellat pel franquisme), el general Sebastián Pozas Perea, el general Luis Castelló Pantoja, el general José Riquelme y López-Bago, el general Fernando Martínez-Monje Restoy, el general Nicolás Molero Lobo, el general Juan Urbano Palma, el general Francisco Llano de la Encomienda, el general José Eduardo Villalba Rubio, Segismundo Casado López, Juan Perea Capulino (proper a l’anarcosindicalisme), Antonio Ortega Gutiérrez, Julio Mangada Rosenörn (destacat esperantista), Ildefonso Puigdengolas y Ponce de León, Josep Maria Escassi Cebada, Francisco Gómez Padrosa (ferit l’estiu de 1936 al front d’Aragó), Juan Chimarro Martínez, Enrique Medina Vega, Urbano Orad de la Torre, Enric Pérez i Farràs, Frederic Escofet i Alsina, Benjamín Balboa López, Ángel Rizo Bayona, Manuel Alonso Garcí-Dominguez, vicente Arlandis Marzal, Lluís Barceló Jové, Rossend Castells Ballespí, Francisco Ciutat de Miguel, Juan Cueto Ibáñez, Felipe Díaz Sandino, Euleuterio Díaz-Tendero Merchan, Manuel Estrada Manchón, vicenç Guarner Vivancos, Miguel López-Bravo Giraldo, Bartolomeu Muntané Cirici, carlos Núñez Meza, Jesús Pérez Salas, Ambrosio Ristini y Cuadra, José Sastre Gabarrón, Eduardo Seco Sánchez, Gonzalo Tejero Langarita.    

Segons Manuel de Paz Sánchez, Militares masones de España. Diccionario biografico del seiglo XX, els que havien estat GG.·. Cuevas Peña i Palacios Martínez (que fou represaliat per Franco) són considerats com a “quinta columnistes” del franquisme,