Francmaçones i francmaçons de signe llibertari dels Països Catalans (XXX). Estimat Gà.·. Gerardo Bernabéu Vilaplana

Francmaçones i francmaçons de signe llibertari dels Països Catalans (XXX)  

Estimat Gà.·. Gerardo Bernabéu  Vilaplana

El 6 de febrer de 1897 neix a Barcelona l’anarquista, anarcosindicalista i francmaçó Estimat Gà.·. Gerardo Bernabéu Vilaplana. Els seu pare i la seva mare eren militants anarquistes, i es deien Bautista Bernabéu Sirera i Dolores Vilaplana Abad. El seu germà petit era el també anarquista i francmaçó Liberto Bernabéu Vilaplana.  

Vilaplana, era mecànic i ajustador. Resident a Alacant, milità, com el seu germà i Gà.·. Liberto,  a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), essent també  membre de la Resp.·. Lògia «Numancia», núm. 3 del Gran Orient Espanyol (G.·.O.·.E.·.), que havia aixecat columnes el 1923 a l’Or.·. d’Alacant, on pujà al grau de Mestre Maçó.  

Durant la Guerra Civil va ser secretari provincial i membro del Consell de les Industries Metalúrgiques Socialitzades d’Alicant (IMSA). També pertanyia al Sindicat Provincial de Viatjants d’Alacant, adscrit a la Unió General dels Treballadors (UGT).  

S’exilià a Algèria (en àrab الجزائر, al-Jazàïr, IPA: [ælʤæˈzæːʔir], en amazic, ⴷⵥⴰⵢⴻⵔ, Dzayer,) el 12 de març de 1939 marxant des del port d’Alacant amb el vaixell mercant britànic Ronwyn.  

En Algèria, igual que el seu germà, va ser internat al camp de concentració d’Orléansville i després al d’Orà, i finalment al de Morand, situat a la localitat de Boghari, al sud d’Alger (en àrab الجزائر al-Jaza’ir, literalment “les illes”; en amazic Dzayer).  

Un cop en llibertat, treballà per a l’empresa Etablissements Moulin, fabricant de màquines d’escriure i equips d’oficina, i a partir de 1942 per a la companyia Remington Rand, en Orà, on ja treballava el seu germà. El seu germà es quedà a Orà treballant a la Remington fins a 1948 com a cap de taller, traslladant-s’hi a Alger, amb la categoria d’inspector.  

El Gà.·. Gerardo Bernabéu Vilaplana aconseguí en 1948 la reagrupació de la seva família a Orán procedent de València (l’Horta de València, País Valencià), esposa, fills i la seva mare, Dolores Vilaplana Abad.  

El Gà.·. Gerardo Bernabéu Vilaplana morí a Orà el 16 de gener de 1964.  

 

     

Gerardo Bernabéu Vilaplana amb la seva companya Elisa.

Francmaçones i francmaçons de signe llibertari dels Països Catalans (XXIX). Estimat Gà.·. Liberto Bernabéu Vilaplana (nom simbòlic, Besnard)

Francmaçones i francmaçons de signe llibertari dels Països Catalans (XXIX)  

Estimat Gà.·. Liberto Bernabéu Vilaplana (nom simbòlic, Besnard)  

El 19 d’agost de 1906 neix a Barcelona l’anarquista, anarcosindicalista i francmaçó Estimat Gà.·. Liberto Bernabéu Vilaplana (nom simbòlic, Besnard). Els seu pare i la seva mare eren militants anarquistes, i es deien Bautista Bernabéu Sirera i Dolores Vilaplana Abad.  

A començament dels anys trenta del segle XX regentava un quiosc de periòdics i fou un dels iniciadors del Sindicat de Venedors de Periòdics «El Apoyo», fundat en 1932 i que s’adherí a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).  

Durant el «Bienni Negre» republicà (1933-1935), fugint de la repressió, s’establí a Palma (Mallorca, Illes Balears), on es recuperà d’una malaltia.  

Iniciat en de la Francmaçoneria, adoptà el nom simbòlic de Besnard, essent membre de la Resp.·. Lògia «Pitágoras», a l’Or.·. de Palma, sota els auspicis del Gran Orient Espanyol (G.·.O.·,E.·.) que havia aixecat columnes el 9 de febrer de 1932, constituïda per nou Estimats GG.·, Mestres Maçons, essencialment mallorquins que s’havien iniciat quan vivien a Amèrica. El seu principal impulsor va ser el representant de comerç i Estimat Gà.·. Jaime Valls Segura, que fou un regidor de l’Ajuntament de Palma assassinat per elements falangistes quan el cop d’Estat militar de juliol de 1936. Els feixistes assassinaren, en els primers mesos de la Guerra Civil, a una dotzena de GG.·. del quasi trenta que encara subsistien. Aquesta Resp.·. Lògia va aplegar alguns GG.·. molt coneguts a la ciutat, destacant el mestre i Estimat Gà.·. Torrandell i el farmacèutic i Estimat Gà.·. Tarongí, així com el periodista i Estimat Gà.·. Juan Alomar Cifre, redactor del diari El Día, qui va ser tancat en un camp de concentració franquista, sense ser afusellat. Pocs dies després de l’aixecament militar feixista que havia triomfat en el primer moment a l’illa de Mallorca, un grup d’elements falangistes, de militants del partit Acción Popular i elements de les Joventuts Catòliques, van assaltar el local del Temple Maçònic, situat en las immediacions del Born de la ciutat exposant objectes del Temple i documentació furtada de la Resp.·. Lògia en la seu de Falange Española y de las JONS, fins que las autoritats militars franquistes es van confiscar de tot aquest material al cap de pocs dies per obrir expedients repressius. La repressió franquista contra la Francmaçoneria era instigada por l’enorme malvolença que professava la jerarquia de l’Església catòlica contra l’Orde. Un altre dels GG.·. afusellats, el 24 de febrer de 1937, junt amb els Estimats Emili Darder, Alexandre Jaume i Antoni Qués, va ser l’Estima Gà.·. Antoni Mateu.  

Després de les eleccions de febrer de 1936, s’establí a Alacant (Alacantí, País Valencià) –al barri vell de la ciutat, al núm. 14 del carrer Manero Molla–, on l’abril d’aquell any formà part de la Resp.·. Lògica «Numancia», núm. 3 del G.·.O.·.E.·., que havia aixecat columnes el 1923 a l’Or.·. d’Alacant, on arribà a Mestre Maçó i assolí el càrrec de «Garant de la Pau i l’Amistat» (Dignatari del Taller designat perquè la representi davant una Resp.·. Lògia germana).  

En aquesta època treballava de mecànic i estava casat amb Vicenta Sellés Pérez, filla d’una mestra de primària alacantina, que restà a Alacant al final de la guerra. Com que l’informe de la Direcció General de Seguretat franquista (Madrid, 19/01/1946) diu que treballava de mecànic, tal volta secundà inicialment al seu germà i Estimat Gà.·. Gerardo Bernabéu Vilaplana en les tasques de manteniment mecànic de màquines d’escriure que portava a terme per diferents indrets de la demarcació, però de segur que després del 19 de juliol de 1936 el seu paper en la vida de l’anarquisme social alacantí es va reforçar.  

Arran del cop militar feixista de juliol de 1936, el 7 de setembre d’aquell any va ser nomenat secretari provincial de la CNT-AIT d’Alacant.  

També exercí el càrrec de president de la Federació Local de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i assolí responsabilitats en la Direcció de Vigilància i Seguretat d’Alacant.  

Segons un informe de la Direcció General de Seguretat del 19 de gener de 1946, en CDMH: Liberto Bernabeu Vilaplana, TERMC, Expediente 16550: “… según antecedentes que obran en aquella comisaría, durante dicho periodo se reunían en el bar “Julio Abril”, con destacados marxistas y masones, al objeto de acordar medidas de represalia contra personas de derechas y otras actividades contrarias a la causa nacional…”.  

El 12 de març de 1939, quan el triomf franquista era un fet, pogué fugir, amb el seu germà i Gà.·. Gerardo Bernabéu Vilaplana, anarquista i confederal destacat com ell, cap a Orà (وهران,, wilaya d’Orà, Algèria) a bord del vaixell britànic Ronwyn. Van ser enviats primer a la «Caserna Berthezene» del camp de concentració d’Orléansville (actual Chlef, Chlef, Algèria) i després a Orà, i finalment ambdós acabaren al camp de concentració Camp Morand (Boghari, Alger, Algèria), on restaren fins el febrer de 1940, quan s’establiren a Alger.  

En 1942 muntà a Orà un taller de reparació de màquines d’escriure de la companyia «Remington», essent cap de taller fins a 1948, quan va ser nomenat inspector mecànic de la «Remington Rand» a Alger. A Algèria tingué com a companya Conchita Pons.  

El 19 de gener de 1946 les autoritats franquistes li obriren un expedient de responsabilitats polítiques i maçòniques en el procediment del Tribunal de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme.  

El 22 d’agost de 1963, acollint-se a les lleis de repatriació, retornà al   País Valencià, establint-se a Santa Pola (Baix Vinalopó, País Valencià) a pesar de l’expedient de 1946.  

El Gà.·. Liberto Bernabéu Vilaplana va morir en 1971 a Santa Pola.  

[https://alacantobrera.com/2016/02/13/los-bernabeu-iii-liberto-bernabeu-vilaplana/]  

[http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/1908.html]  

 

Granado i el Molt Estimat Gà.·. Delgado assassinats pel franquisme  

El 17 d’agost de 1963, a les 5 de la matinada, a la presó de Carabanchel Alt, són executats a garrot vil Francisco Granado Gata i el Gà.·. Joaquim Delgado Martínez  

El 17 d’agost de 1963, a les 5 de la matinada, a la presó de Carabanchel Alto (Madrid), són executats a garrot vil Francisco Granado Gata i el Molt Estimat Gà.·. Joaquim Delgado Martínez, militants de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL), membres de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i activistes de l’aparell peninsular idoni Defensa Interior/Consell Ibèric d’Alliberament (DI/CIL).  

Detinguts i torturats per la policia franquista a la Direcció General de Seguretat, a Madrid, seran sotmesos a un consell de guerra simaríssim a la plaça militat de Madrid i condemnats a mort sense cap prova de les acusacions policials el 13 d’agost de 1963 i assassinats a la presó i inhumats en secret en una fossa de caritat del Cementiri Municipal de Carabanchel, de la qual mai no se n’informà els familiars, quatre dies després, davant la indiferència total dels governs europeus dits «democràtics».  

Els certificats oficials de defunció en recollirem com a causa: «mort natural».  

El Gà.·. Delgado, Company maçó  

El G.·. Joaquim Delgado Martínez és el darrer Gà.·. francmaçó assassinat pel franquisme. Franco va aconseguir amb crim polític impedir que passat l’estiu de 1962 aquet Gà.·. pugés del Grau de Company al de Mestre Maçó. Doble crim franquista, el polític i el maçònic. Pertanyia a l’Obediència Gran Orient de França (G.·.O.·.D.·.F.·.).