La francmaçoneria

La Francmaçoneria especulativa neix de l’antiga operativa medieval i les eines d’ahir per edificar ara són símbols amb l’objectiu de construir un temple global de la Idea d’estar al servei de l’espècie humana, els éssers vius i els sistemes naturals en harmonia, sense nocivitats.  

La Francmaçoneria especulativa, oficialment, neix a Londres l’any 1717, hereva filosòfica de d’operativa antiga, però les anomenades ‘Constitucions d’Anderson’  moltes vegades gràcies a francmaçons s’han transformat i s’han inhabilitat alguns dels seus principis, al mateix temps eren francmaçones moltes persones que van idear i promoure el moviment obrer socialista mundial, especialment el de caire llibertari, ecologista i feminista. Les persones maçones haurien de ser gent de suport mutu i promoció humana lliure, aplegada més enllà de les diferències profanes.  

La Francmaçoneria no és una organització internacional. Les obediències s’anomenen Gran Lògia, ja que representen diverses lògies, també Gran Orient, doncs en el lèxic maçònic, Orient vol dir el lloc geogràfic, o “potències maçòniques”, puix són sobiranes i independents que apleguen lògies lliures formades per persones maçones lliures.

La Francmaçoneria és universal, doncs tothom qui és membre agermanat, més enllà de les seves diferències, reivindica un origen comú i especialment pel fet que han rebut la mateixa iniciació que imprimeix el caire de germà maçó, sigui el que sigui el ritual maçònic que es faci servir.  

L’anomenada Francmaçoneria “regular” defineix el Gran Arquitecte de l’Univers com el déu bíblic, un déu revelat, i considera que els seus membres han de creure en un déu i la immortalitat de l’ànima, com també manté vigent l’article de les ‘Constitucions d’Anderson’ que no deixen pertànyer la dona a la maçoneria, a més, encara que tinguin certa autonomia, les seves lògies sempre han de ser reconegudes per la Gran Lògia Unida d’Anglaterra, fruit de la de Londres de 1717, coneguda com “la gran lògia mare”, i no deixa als seus membres assistir a reunions d’obediències que no reconeix i considera “irregulars”.

 

La Francmaçoneria dita “irregular” surt l’any 1877, quan el Gran Orient de França va proclamar oficialment que la creença en un déu revelat, de cap manera es condició, ni ho podrà ser, per pertànyer a la francmaçoneria. Aleshores la Gran Lògia d’Anglaterra va trencar relacions amb el G.·.O.·.D.·.F.·. i va declarar aquesta obediència progressista com “irregular”. Després es van crear altres obediències en altres indrets del món que no van demanar el reconeixement de Londres. A l’Estat espanyol no hi havia cap obediència “regular” fins el 1987.  

Les Obediències considerades “irregulars”, com la nostra, són totalment autònomes i reconeixen com a francmaçó tothom qui hagi estat ritualment iniciat sense tenir en compte cap tipus de credo o principi que no pertany a la francmaçoneria. No discrimina la dona i hi ha obediències masculines, femenines o mixtes, com la nostra. 

En la Francmaçoneria hi ha diversos rituals. La majoria invoquen al Gran Arquitecte de l’Univers, que en aquest cas correspon a la maçoneria “regular” i algunes Obediències considerades “irregulars”. D’altres tenen altres referències, com ara humanisme i lliure pensament.  

El ritual intervé en cada reunió maçònica, anomenada tinguda, encara que té la seva màxima expressió en les cerimònies d’iniciació i d’exaltació de cada grau. 

Els símbols no solament procedeixen dels picapedrers i mestres d’obra medievals, també de l’art iniciàtic i ritual prehistòric.  

Els símbols són la base d’estudi que la Francmaçoneria ofereix a la gent iniciada a fi de reflexionar i treballar sobre sí mateixa o sí mateix, sense que s’hagi de dirigir aquestes labors, doncs, el lliure albir és el punt important en l’evolució integral de la gent maçona, cosa que fa que la Francmaçoneria no sigui una organització didàctica ni un aplec de “llibres de text”, com tampoc imparteix tingudes específiques per l’estudi. En canvi, la implicació social es important per cada persona iniciada en la francmaçoneria. Així que solament si té la capacitat de polir la seva pròpia pedra podrà actuar de forma operativa en la societat. 

 Els graus de la Maçoneria Simbòlica són Aprenent, Company i Mestre. Altres graus pertanyen a especialitats en la simbologia i el treball filosòfic. Depenen d’organismes paral·lels a les Obediències pròpiament dites i no tenen cap ascendència sobre aquestes.

 No cal revelar en societat profana el nom d’una altra Germana o d’un altre Germà, simplement per ètica. En canvi cada membre es lliure de dir si pertany o no a la francmaçoneria, puix es tracta d’una decisió íntima.

 Els signes i les paraules no corresponen a cap tipus de poder ‘màgic’, simplement són símbols de Graus Maçònics que s’han d’entendre en el seu propi context. Cada persona agafa el seu propi sentit, de manera individual, en el moment de viure la seva Iniciació. La forma singular de captar l’acció dels símbols és una cosa personal intransferible. Cada Germana i cada Germà aporten una pedra més al Temple Ideal de tota l’espècie humana, els éssers vius i les sistemes naturals. Gràcies al seu treball, maçons i no, pel seu exemple actiu i els d’altre gent, avançarem vers l’autoemancipació integral, amb solidaritat, autogestió, llibertat, igualtat, fraternitat

 La Lògia o Taller, és el nucli primordial maçònic, que aplega un mínim de set Germanes/Germans reglamentàriament Iniciats. Cada Lògia és presidida per una Germana Mestra o un Germà Mestre, elegit per sufragi universal del Taller, com Venerable Mestre, quasi sempre per un any. Un conjunt de Lògies federades constitueixen una Obediència maçònica, en el sentit que segueixen les regles de la fraternitat entre la germandat aplegada i la lliure acceptació d’uns reglaments interns comuns. L’Obediència constitueix l’òrgan d’enllaç entre les Lògies, que guarden els principis i finalitats francmaçòniques lliurament acordades, amb la correcte aplicació dels seus rituals, i representa a totes les lògies vers les altres Obediències i el món profà.   

L’Obediència es troba presidida per una Germana Mestra o un Germà Mestre, elegida/elegit com a Gran Mestra o Gran Mestre. En la nostra Obediència aquesta elecció es fa per sufragi universal, cada tres anys, no havent-hi possibilitat de ser elegit més de dues vegades consecutives la mateixa persona –Germana o Germà-.   

La Gran Mestra o el Gran Mestre presideix el Gran Consell Simbòlic de l’Obediència, format per conselleres/consellers elegides/elegits dins de cada Lògia entre mestres d’acord amb el nombre de membres de cada Taller. Aquest Gran Consell es reuneix en ple, diverses vegades a l’any i delega llurs poders a una Comissió Permanent entre un ple i un altre. Un cop l’any es reuneix l’Assemblea General, composta per diputades/diputats en representació de cada Lògia 

Les Lògies són Tallers en forma de Centres d’Unió que promouen una amistat veritable entre les persones iniciades, que sense la Francmaçoneria serien estranyes. 

Les Lògies són universitats de lliure pensament, respecte mutu, intercanvi d’opinions sense dogma, cosa que enriqueix la personalitat integral de cada membre en fraternitat universal. Per això dins les Lògies no es tracta de religió a nivell d’un credo concret ni qüestions partidistes en política. Es respecta i defensa totalment la llibertat de consciència, fet que comportà des de finals del segle XVIII i el segle XX el principi antiautoritari de maçons que es van definir contra el deisme i contra el teologisme. Així que la Francmaçoneria és plural i fins i tot hi ha Lògies de caire humanista llibertari, com ara les que conformen la Gran Lògia de Pirene (G.·.L.·.D.·.P.·.).  

L’Humanisme Llibertari

L’Estimat Gà.·. Gaston Leval (Pierre Robert Piller) definí l’Humanisme Llibertari amb aquestes paraules que fa seves la Gran Lògia de Pirene (G.·.L.·.D.·.P.·.): 

“Per Humanisme Llibertari entenem un pensament viu i una activitat pràctica per a la creació d’una civilització nova. No es tracta d’una vaga filosofia al marge dels problemes concrets que hi ha en la vida social i en l’evolució de la Humanitat. 

Es tracta, ben cert, d’instaurar la igualtat econòmica, així com aconseguir que la nostra espècie gaudeix del major benestar possible i de dignitat gràcies a una ètica que permeti reconstruir la societat  PER A l’ésser humà. 

El combat que nosaltres lliurem és al mateix temps de caire social, intel·lectual i materialment constructiu, dirigit a l’immediat i a un llunyà avenir.”

https://ca.wikipedia.org/wiki/Gaston_Leval