El general Sucre El darrer virrei del Perú De la Serna
Més enllà de referències vagues sobre la influència maçònica en les lluites per la independència americana i a la pertinença d’alguns dels cabdills americans a la francmaçoneria fins data recent no he trobat en les meves disperses lectures cap element de significació rellevant sobre aquest tema. La qual cosa no vol dir que no existissin però. Recentment per una troballa a nivell digital de font antimaçònica he pogut seguir un fil que explicaria, de manera no oficial, el desenllaç de la batalla de Ayacucho, que va significar la pèrdua del Perú colonial i la fi de l’Imperi espanyol a tota l’Amèrica continental.
La teoria sobre aquest hipotètic complot maçònic es basa en la confraternització i posterior pacte entre els germans maçons que comandaven els diferents contingents militars realistes i independentistes, on els militars espanyols haurien, finalment, preferit trair la pàtria que vèncer els seus germans oponents.
Els fonaments d’aquesta teoria, que mereixeria una anàlisi molt més amplia i acurada parteix dels fets immediats a la pèrdua del Regne Unit de les 13 colònies nord-americanes, aleshores l’Imperi britànic precisava obrir-se a nous mercats i el de l’Americà del Sud estava monopolitzat pels espanyols, així doncs varen confluir els interessos d’Estat, dels poders econòmics, de la monarquia, que dirigeix alhora també la Gran Lògia Unida Anglesa. Tots aquests ens de poder haurien confluït en l’elaboració d’una estratègia per independitzar les colònies sud-americanes per poder introduir-hi, així les grans companyies britàniques omplint el buit econòmic que es produiria en ser abolit el poder hispànic.
Per això en pocs anys s’obririen una gran quantitat de lògies per tota l’Amèrica del Sud inspirades i promocionades per la Gran Lògia Unida Anglesa, coincident en el temps amb altres d’inspiració francesa, més interessades en els valors i els idearis de la Revolució francesa. Una de les més conegudes va ser la Lògia Lautaro fundada l’any 1812 a Buenos Aires, però els seus fundador argentins i xilens havien estat iniciats prèviament a Londres a les darreries del segle XVIII. Posteriorment alguns havien establert lògies a la part de la península ibèrica en mans espanyoles durant la guerra contra Napoleó. Com la Lautaro (Cadis) fundada per Miranda. Aquestes lògies americanes podríem considerar eren operatives en el sentit que, mantenien un objectiu principal comú: la independència d’Espanya, tenien una meta específica, un cop obtinguda aquesta cadascuna tornaria a les seves tasques particulars locals o fins i tot abatrien columnes. Tant segons els propis maçons americans com els seus detractors Belgrano, Bolívar, Miranda, Sucre, O’Higgins, San Martín, Alvear, Monteagudo eren germans maçons.
Certament un cop alliberades del jou espanyol les noves repúbliques van ser reconegudes immediatament pel Regne Unit, es varen establir relacions diplomàtiques, es signaren tractats bilaterals comercials i duaners. Alguns historiadors conspiranòics assenyalen la trobada de Bolívar i San Martín a Guayaquil com la ratificació definitiva d’aquest projecte per la part americana.
En què es basa l’hipòtesi del complot d’Ayacucho?
Segons Javier Agüero, Gran Canciller de la Gran Logia Mixta de San Juan – Oriente del Perú, relata com es va preparar la traïció dels maçons militars espanyols segellada en el abrazo de Maquinguayo abans de la batalla d’Ayacucho on s’establiria com els germans maçons d’ambdós exercits podrien reconèixer-se per evitar ferir-se en el combat. Atès el moment, el lloc i els contingents mobilitzats van ser conscients de la importància d’aquella batalla i dels efectes que podia tenir respecte la continuïtat del Virregnat o l’assoliment de la independència, es podia haver donat un acord sobre el resultat final de la batalla. Hi ha una dada objectiva, que sembla donar versemblança a la teoria, es troba en el baix nombre de morts i ferits que es varen produir i en l’escassa durada de l’enfrontament armat.
L’historiador espanyol Juan Carlos Losada parla de “la traición de Ayacucho” i en la seva obra Batallas decisivas de la Historia de España (Ed. Aguilar, 2004), assegura què el resultat de la batalla estava pactat. Assenyala a Juan Antonio Monet com qui va dissenyar l’acord: Tot i que remarca com “los protagonistas guardaron siempre un escrupuloso pacto de silencio y, por tanto, solo podemos especular, aunque con poco riesgo de equivocarnos”. Atès que una capitulació sense lluita hauria resultat molt cridanera i hauria estat assenyalada com alta traïció.
La major part del comandament del bàndol espanyol era liberal i alhora també pertanyien a la maçoneria, no compartien les idees absolutistes del rei Fernando VII. En aquest sentit aquest autor amb altres afirmen que la capitulació oficial va ser tancada i signada la nit anterior a l’inici d’hostilitats. La prova seria que en el document apareix la signatura de La Serna el qual era dretà i va resultar ferit precisament a la ma dreta amb la qual cosa difícilment podria haver signat, i menys amb la signatura habitual en el mateix camp de batalla.
També s’aporten certes anomalies que «provarien» aquest suposat complot i que mereixerien una nova investigació, han sorgit en diferents relats, articles i notes, que són essencialment les següents:
1) Els dos comandaments toleren una confraternització prèvia dels soldats, element que tothom pot imaginar més aviat desmoralitza i desmotiva la tropa.
2) Aquesta confraternització va ser negociada entre dos generals de divisió, no per cap comandament inferior. La durada d’aquesta negociació va durar més de mitja hora i s’efectuà en secret, per tant sense testimonis.
3) A les dues hores el representant realista torna a les línies enemigues per confirmar s’hi haurà lluita o no.
4) En el moment més disputat de la batalla, cedeix la divisió que mana aquest negociador i el segueixen en la retirada algunes companyies que mana directament José Canterac, Jefe de Estado Mayor i segundo del Ejército.
5) Un exèrcit superior en nombre, amb mes professionals, superior en recursos, formació i disciplina, amb set vegades més canons en menys de dues hores es dóna per vençut quan comptava amb unes reserves de més de dos mil soldats que no havien entrat encara en combat i, que van haver de ser convençuts a posteriori que havien de rendir-se.
6) L’esmentat José Canterac, fins aleshores un militar de prestigi obliga a la seva cavalleria a situar-se dalt d’un tossal que obligaria baixar per una cinglera feréstec amb els genets guiant peu a terra les seves muntures. Exposant-se al foc contrari i arribant tard en la seva intervenció.
7) El virrei La Serna en lloc de situar-se amb les reserves es va posar com un soldat més al bell mig de les tropes on va caure presoner. Impossibilitant així cap reacció posterior, no impartint cap ordre durant l’efímera batalla.
8) En el dia més gloriós de la seva vida,davant de la contesa que consagra la revolució independentista americana el general Sucre fa un informe lacònic, pla, sense emocions i vague en les dades. Canterac en el seu es limita a justificar de manera breu la capitulació.
9) Contra pronòstic la capitulació recull tot un conjunt de prerrogatives i salvaguardes per als vençuts, incloses indemnitzacions, cost de la repatriació dels soldats espanyols, enlloc de ser un catàleg d’imposicions dels vencedors sobre els vençuts.
DOCUMENT: CAPITULACIÓ D’AYACUCHO.
El text de la capitulació consta de 18 articles. Els espanyols entregaven tot el territori del Baix Perú fins Desaguadero, amb la totalitat de les instal·lacions i places militars. La finalització de qualsevol vincle dels rebels respecte la monarquia, l’obligació d’abonar els rebels el viatge de tots aquells espanyols que volguessin tornar a Espanya.
Permetre repostar els vaixells espanyols durant mig any al Perú per retirar-se, després d’aquest termini, l’exèrcit espanyol entregaria la plaça i port del Callao com darrera ubicació per ells controlada, vint dies després de transferida aquesta s’alliberaria tots els presoners realistes presos en aquesta i altres batalles que, mentre podrien continuar utilitzant armes i uniformes fins la seva entrega i repatriació. Mentre se’ls reconeixeria el dret a percebre llurs pagues fins i tot les endarrerides, es fixaria i reconeixeria el deute que el Perú havia assolit amb Espanya i el seu govern durant la campanya.
S’estipula també que qualsevol soldat o militar de carrera espanyol o realista podia optar per incorporar-se al nou exercit peruà amb el idèntic rang, en cas de litigi o dubte es fallaria sempre de manera automàtica a favor dels interessos dels espanyols o realistes.
La capitulació va afectar al virrei La Serna, al tinent general Canterac, als mariscals de camp Valdés, Carratalá, Monet i Villalobos, als brigadiers Ferraz, Bediya, Pardo, Gil, Tur, García Camba, Landázuri, Atero, Cacho y Somocurcio; i a 16 coronels, 68 tinents coronels, 484 oficials i més de 2000 soldats fets presoners a Ayacucho.
Solament van restar tropes comandades pel general Olañeta a l’Alto Perú i la plaça del Callao dirigida pel general Rodil que no acceptaven la capitulació, però el primer fou assassinat i l’exèrcit dirigit per la seva vídua es va dissoldre ràpidament i el Callao va rendir-se finalment el 22 de gener de 1826.
Firma de la capitulació El document
Planxa llegida en la Tinguda del mes de maig de 2018 pel company M.R.V.