Francmaçones i francmaçons de signe llibertari dels Països Catalans  (XXXIII)   Estimat Gà.·. Juan Antonio García Giner  

Francmaçones i francmaçons de signe llibertari dels Països Catalans 

(XXXIII)  

Estimat Gà.·. Juan Antonio García Giner  

El 16 de setembre de 1876 neix al barri de la Barceloneta de Barcelona l’anarquista, naturista, francmaçó, espiritista i georgista l’Estimat Gà.·. Juan Antonio José García Giner, conegut com Juanito. Fill d’una família acomodada, els seu pare i la seva mare, d’origen valencià, es deien Juan García González i Vicenta Giner Cases.  

De natura malicosa, passà la seva infantesa malalt. Quan tenia 14 anys la família retornà a València (l’Horta de València, País Valencià), on al carrer de Gràcia crearen una foneria de ferro i una botiga de venda de claus inicialment i posteriorment ferreteria.  

Va fer els estudis secundaris a l’InstitutLluis Vives de València.  

Atret pel pensament anarquista, va fer classes a l’Escola Moderna de València, inaugurada en 1906, i en 1910 fou tresorer de la seva junta directiva.  

Quan tenia uns 40 anys, trobant-se en un estat desesperat de salut a causa de l’escrofulisme i desnonat pels metges, va llegir el llibre de Louis Kuhne La Nueva Ciencia de Curar sobre el tractament de malalties per mitjans naturals i seguint els seus consells naturistes i vegetarians recuperà la salut integralment. A partir d’aquest moment es dedicà a comprar, llegir i traduir revistes naturistes estrangeres i de fer-ne difusió, sempre des d’un punt de vista llibertari.  

El gener de 1916 fundà a València la revista naturista vegetariana llibertària Helios, primera publicació a l’Estat espanyol d’aquestes característiques, i que tenia com a finalitat popularitzar entre la classe treballadora els avantatges de la vida naturista.  

El gener de 1918 creà, amb altres companys (Francisco Sebastián Bonafé, Joaquín Calvo, Julio Folgado, Eusebio Gascón, Luis Lahuerta, Rafael Nogué, Vicente Pinazo, Francisco Sanchis, Vicente Soler i altres), la «Societat Vegetariana Naturista de València», la qual presidí, i que tingué com a òrgan d’expressió la revista Helios. Aquesta societat de mica en mica es va anar escampant a altres zones peninsulars, especialment a Catalunya i a Andalusia.  

A més de seguir els postulats de Louis Kuhne, mantingué una estreta relació amb el reconegut doctor naturista Adrian Van Der Put Vermuden (Doctor Vander), qui va decidir obrir una consulta a València.  

El 6 d’abril de 1918 la «Societat Vegetariana Naturista de València» inaugurà una nova seu social al carrer de la Tapineria de València.  

Sempre fent costat les activitats anarquistes, en 1922 lliurà a Josep Viadiu Valls els diners necessaris per a la publicació del primer número de la nova etapa de Solidaridad Obrera editat a València.  

A partir de 1923 administrà el «Sanatori-Escola Naturista Beniatlà», fundat per José Sancho Masanet i dirigit pel doctor Enrique Jaramillo Guillén a Dènia (Marina Alta, País Valencià).  

Entre el 10 i el 14 de setembre de 1925 presidí el Primer Congres Naturista Espanyol, que se celebrà a Bilbo (Gran Bilbo, Bizkaia, País Basc, Euskal Herria).  

Posteriorment, davant la necessitat de comptar amb un lloc on reunir-se per a celebrar les seves trobades naturistes (dinars a l’aire lliure, conferències, acampades, banys solars i algunes altres), el 27 de febrer de 1927 la societat va adquirir un terreny anomenat «El Pantà», al municipi de Torrent (Horta Oest, País Valencià).  

Abandonà, amb Antònia Maymón Giménez i Juan Ramón Moreno, el Segon Congrés Naturista Espanyol que se celebrà entre el 19 i el 23 de setembre de 1927 a Málaga (Málaga – Costa del Sol, Costa del Sol/Metropolitana de Málaga, Màlaga, Andalusia), disconforme amb la línia purament trofològica –la trofologia es refereix a la compatibilitat bioquímica i l’harmonia dels aliments– que volien donar-li al moviment naturista Nicolás Capo Baratta i José Castro Blanco.  

En 1929 assistí al Tercer Congrés Naturista Espanyol que se celebrà dins dels actes paral·lels a l’Exposició Internacional de Barcelona.  

En aquesta època col·laborà estretament amb el Cenacle espiritista naturista barceloní «El Progreso del Alma».  

El 18 de setembre de 1932 assistí a la inauguració del Sanatori Naturista de Busot (Alacantí, País Valencià).  

Entre el 16 i el 19 de maig de 1933 fou vocal de la Tercera Assemblea Naturista Espanyola celebrada a Busot (Alacantí, Foia de Xixona, País Valencià).  

Seguidor de les tesis de l’economista Henry George, el maig de 1934 fou un dels fundadors de la Secció de València de la Lliga Georgista Espanyola, de la qual va ser vocal de la seva junta directiva.  

Presidí el comitè organitzador del Quart Congrés Naturista Espanyol que se celebrà entre el 8 i l’11 de juliol de 1934 a Manzanares el Real (Madrid, Castella la Nova) i va fer la conferència de clausura «Naturismo filosófico social» a l’«Ateneo Teosófico» de Madrid (Madrid, Castella la Nova).  

En aquest mateix any de 1934 la «Societat Vegetariana Naturista de València» va entrar en crisi des del moment que sorgiren contradiccions internes d’ordre ideològic sobre l’acceptació o no de la trofologia.  

En 1935 assistí al Congrés Naturista Espanyol, que se celebrà a Sevilla (Comarca Metropolitana de Sevilla, Sevilla, Andalusia), on presentà la ponència «Catecismo naturista», que es va aprovar després d’un debat.  

La Guerra Civil va interrompre la publicació de la revista Helios i les activitats de l’associació i el triomf franquista dissolgué definitivament la societat i perseguí els seus membres.  

Detingut per l’exèrcit franquista, va ser processat per la seva pertinença a la Francmaçoneria. Novè Grau del Ritu Escocès Antic i Acceptat (Mestre Escollit dels Nou) i membre de la Respectable Lògia «Paz y Justicia», núm. 65 del Gran Orient Espanyol/Gran Lògia Regional de Llevant, a l’Or.·. València, Però finalment va poder passar a la frontera del Pirineu Oriental.  

Gràcies a un familiar, en principi, evità els camps de concentració francesos, però finalment hi va ser reclòs.  

El Gà.·. Juan García Giner va morir el 3 de juny de 1941 a l’hospital del camp de concentració de Vernet d’Arièja (Arièja, Occitània).

 

Juan García Giner

Deixa un comentari