“La preocupació antimaçònica” d’un maçó anarquista a la revista Tramontana

 

Surt en 1889, al periòdic La Tramontana, l’escrit ‘La preocupació anti-maçònica’ d’un anarquista Mestre Maçó

El 5 d’agost de 1889 es va publicar al periòdic La Tramontana l’escrit ‘La preocupació anti-maçònica’, signat per Un anarquista, M.·.M.·.  Es tracta d’una polèmica sobre si es pot ser anarquista i francmaçó al mateix temps, sembla que provocada per un escrit de caire anarquista enviat des de Sants (Barcelona) a la secció Remitidos del periòdic La Solidaridad, de Sevilla (Andalusia), i publicat el 15 d’agost de 1889, en que es carrega durament contra l’anarquista i Gà.·. Anselmo Lorenzo, de la Resp.·. Lògia Los Hijos del Trabajo, a l’Or.·. de Barcelona, pel fet de pertànyer a la Francmaçoneria, segons documenta la historiadora Teresa Abelló i en fa referència, igual que l’escrit a La Tramontana, el catedràtic d’Història Contemporània de Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (Tarragonès) Enric Olivé Serret [El movimiento anarquista catalán y la Francmasonería en el último tercio del siglo XIX, pàgines 31-54 de Cultura Masónica. Revista de Francmaçonería (www.masonica.es), any IV, núm. 14, Oviedo, gener de 2013].

L’anarquista mestre maçó (M.·.M.·.) exposa a La Tramontana que hi ha una costum d’insinuar que el contrincant és maçó quan des d’alguna premsa obrera es combat alguna idea d’un col·lega. S’associa a la censura la qualitat maçònica de l’adversari. Davant aquests atacs insidiosos l’autor afirma que no és el moment de defensar la Maçoneria, solament defensar el dret de ser maçó si li plau o li dicta la seva consciència i la seva voluntat, ja que com anarquistes i maçons es reivindica aquest incontestable dret de pertànyer a la Francmaçoneria. Per això com anarquistes i maçons es considera que oposar-s’hi amb procediments calumniosos és una actitud autoritària, que si es tingués la disposició faria servir la força. Així, en l’escrit, es proclama que “som anarquistes per convicció i maçons perquè, després de complir els nostres deutes revolucionaris, volem, a més, aprofitar les energies maçòniques.” També, que quan es digui que hi ha una contradicció i qui ho digui ho provi, cosa que no provarà, podent passar que mentre algun opositor s’entregui a l’ociositat, a l’esbarjo o a l’oci, els anarquistes maçons facin respectar l’anarquia i les aspiracions proletàries davant persones il·lustrades a les quals es convertirà, o passaran d’enemics o indiferents en simpatitzants o admiradors de l’anarquisme.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *