Francmaçones i francmaçons de signe llibertari dels Països Catalans (XI)
Estimat Gà.·. Antoni Coll Sastre (nom simbòlic Epicuro)
El 7 de gener de 1937 és assassinat per elements franquistes autòctons a l’illa de Mallorca (Illes Balears) l’industrial licorista, periodista, militant anarquista i francmaçó Estimat Gà.·. Antoni Coll Sastre. Havia nascut en 1892 a Palma (Mallorca, Illes Balears).
Tenia una fàbrica de licors a la barriada de Son Alegre de Palma, en 1924 fou iniciat dins la Francmaçoneria amb el nom simbòlic Epicuro i va exercir de Mestre de Cerimònies en la Resp.·. Lògia Pitàgores.
S’afilià al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i a la Lliga Laica, de la qual fou directiu.
Durant la República, fou administrador de Cultura Obrera, òrgan de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) a les Illes Balears, i tresorer de l’Ateneu Sindicalista.
Després del cop militar feixista, el 9 d’agost de 1936 fou detingut i empresonat. El 7 de gener de 1937 fou posat en llibertat i assassinat amb l’aplicació de la tristament famosa llei de fugues en algun indret de l’illa, segurament pels mateixos militants mallorquins del partit Acció Popular, una formació política confessional catòlica dels anys republicans fundada per Ángel Herera Oria, que tenia per lema “Religió, Família, Orde, Treball i Propietat”, que aglutinà la pro feixista CEDA de Gil Robles.
Oficialment desaparegut, en 1941 fou condemnat a cinc anys d’inhabilitació pel Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques.
El 8 de novembre de 1943 una escriptura notarial el declarà mort per absència a efectes legals.
A l’ArxiuGeneral de la Guerra Civil Espanyola a Salamanca (Lleó), hi ha la voluminosa documentació de la Causa Militar 1305/936 oberta l’agost de 1936 contra la Francmaçoneria mallorquina i eivissenca, un fons compost per 1.760 folis, mots escrits a dues cares i distribuïts en 15 rotllos (Caixes 1269 i 1270). En aquesta causa franquista hi consta que el juliol de 1936 treballava a l’Or.·. de Palma la Resp.·. Lògia Pitàgores, sota els auspicis del Gran Orient Espanyol (G.·.O.·.E.·.), Taller fundat el 9 de febrer de 1932 por nou Germans. L’Estimat Gà.·. promotor i primer Venerable Mestre fou Jaume Valls Segura, grau 30è obtingut en la Francmaçoneria mexicana. Entre 1932 i 1936 hi havia a aquesta Resp.·. Lògia quaranta GG.·.
El juliol de 1936 comptava amb trenta GG.·. en actiu i el Venerable Mestre era l’Estimat Gà.·. Pere Grau Dauset –delegat de la Societat d’Autors i director de l’Acadèmia Santo Domingo de Guzmán–.
A finals de juliol de 1936, militants d’AccióPopular, dirigits pel capità d’Artilleria retirat Pascual Zaforteza Villalonga, acompanyat del seu germà Antonio, el també capità retirat del mateix cos, i el tinent d’Intendència Lorenzo Serra Siquier, assaltaren el Temple de la Resp.·. Lògia Pitàgores, al carrers Anselm Turmeda núm. 32, 1er pis, amb la cantonada del carrer Escultor Galmés, traslladant el mobiliari, ornaments, emblemes i documentació localitza (dues columnes de guix, sis columnes de cartró, vuit pupitres, dos sofàs, divuit cadires, quatre estàtues, dues pedres, una enclusa i un martell, vuit adornaments de cartró, dos cartells, vuit manils, cinc collars de tela, tres espasses, un recipient almoiner, un compàs, dos escaires, un baldaquí, una corda amb nus, una tarima amb barana, una catifa maçònica, nou aparells de llum, dos tamborets, una calavera, dues tíbies d’os i fusta, una tauleta, un tinter i una túnica amb caperutxa) al local del partit Acció Popular, al carrer Zagranada núm. 16.
Aleshores, el capità Pascual Zaforteza ordenà al tinent d’Artilleria retirat Antonio Miralles Ribas, que acompanyat de tres militants del partit, que se personaren en el domicili del Secretari Guarda Segells de la Resp.·. Lògia Pitàgores, l’Estimat Gà.·. Josep Vidal Rosselló, on requisaren els llibres d’actes, la correspondència i tota la documentació que hi trobaren i que posteriorment va servir per iniciar la repressió contra la Francmaçoneria mallorquina.
El 7 d’agost de 1936, dos dies abans de la detenció de l’Estimat Gà.·. Antoni Coll, el capità Pascual Zaforteza donà part per escrit a l’auditor de Guerra, de l’ocupació del Temple i les requises realitzades pels elements feixistes mallorquins. En l’escrit, el militar franquista informava que en la documentació esmentada no hi consta l’afiliació a aquesta Resp.·. Lògia de cap oficial de l’Exèrcit espanyol. Aleshores, el comandant militar nombrà al tinent coronel Joan Coll Fuster, jutge instructor de la Causa 162/936 per a que realitzava les oportunes investigacions. El Jutge militar es personà l’11 d’agost en el local mallorquí d’AccióPopular per fer-se càrrec de tota la documentació de la Resp.·. Lògia Pitàgores, ornaments i mobiliari requisat.
L’Ajuntament confirmà que el propietari del local del Temple era Joan Radó Nadal, brigada de l’exèrcit destinat en Campos (Migjorn, Mallorca, Illes Balears), el qual requerit pel jutge militar, manifestà que havia llogat el local a una societat benèfica, en la que la qual figurava com a president l’Estima Gà.·. Dionís Pastor, catedràtic de l’Escola de Belles Arts.
El jutge instructor inicià els interrogatoris a aquells Germans que havia aconseguit localitzar, i entre les declaracions, consta en la causa la del Gà.·. Secretari Guarda Segells Josep Vidal Rosselló, que afirma que el Resp.·. Taller comptava amb uns vint-i-vuit afiliats i que destacava en els seus Treballs l’Estimat G`.·. Jaume Valls.
L’Estimat Gà.·. Mariano Paniello, del grau 32, constava en els llibres d’actes com assidu visitant a la Resp.·, Lògia Pitàgores. Nacionalitzat en els EUA, on va obtenir aquest grau i havia participat en la iniciació de l’Estimà Gà.·. Manuel Azaña en una celebració ritual que va detallar en una carta dirigida al jutge. El Gà.·. Paniello era un agent comercial i com a súbdit nord-americà va poder fugir de Palma en el creuer Raleigh, que recollí a nombrosos estrangers i els traslladà al port de Marsella (Boques del Roine, Provença-Aups-Còsta d’Azur, Occitània).
El 17 de novembre de 1936, el jutge instructor redactà un llarg informe dirigit a l’Auditoriade Guerra, en el que consta que solament s’ha localitzat dinou GG.·. de la Resp.·. Lògia Pitàgores.
El 2 de desembre de 1936, el Comandant Militar nomenà al capità d’ Enginyers Luis Zaforteza Villalonga, marqués del Verger, el nou jutge instructor de la Causa 1305/936. S’havia iniciat el 19 de juliol de 1936 amb els registres i les investigacions, autoritzat, segons ell, per l’auditor de Guerra i posteriorment pel governador civil José Rubí, autorització que quedà sense efecte el 20 d’octubre per orde del nou governador, Mateo Llobera. El capità, que disposava de la documentació confiscada a la Resp.·. Lògia Pitàgores, començà la seva feina recopilant tots els noms que localitzà (maçons mallorquins, GG.·. visitants o membres d’altres Resp.•. Lògies, aplegant un total de dos-cents seixanta quatre noms. Però, concentrà les indagacions en vuitanta-cinc GG.·., dels quals vint i dos corresponien als afiliats a la Resp.·. Lògia Sol Naixent, a l’Or.·. d’Eivissa. Cità els testimonis i els acusats que pogué localitzar. Entre els testimonis hi havia el comerciant Antonio Alfredo Llompart Julià, que manifestà tenir relació amb el pare Joan Tusquets Terrats, sacerdot barceloní antisemita i obsessionat en combatre la Francmaçoneria i la Teosofia. El 3 de març de 1938 i després de quinze mesos d’instrucció del procés militar, el jutge instructor elevà al comandant militar de Balears els antecedents del sumario i les seves conclusions. Destaca els inicis i les activitats la Resp.·. Lògia Pitàgores i la seva relació amb la Rama Ramón Llull de la Societat Teosòfica, de la qual informa que com les ordes rebudes se referien únicament a la Maçoneria, deixa de consignar allò referent a la Societat Teosòfica, de la que considera ser una “…verdadera iniciación a la Masonería y debo manifestar obran en mi poder los nombres de los asociados.” El Jutge instructor comptava amb dotze maçons o presumptes maçons tancats en camps de concentració de l’Illa de Mallorca; vuit GG.·. que els donava com a desapareguts, quant en realitat havien estat assassinats (els Estimats Germans Antoni Coll Sastre, Àngel Fernández Lafont, Pere Grau Dauset, Joan Matas Soler, Dionís Pastor Balsero, Antoni Roca Alemany, Josep Agapito Segura Bonnin i Jaume Valls Segura) i sis GG.·. es trobaven en presons militars o civils.
Hi havia algun tipus de descoordinació en l’estament militar franquista, ja que el jutge instructor dóna per desaparegut al catedràtic i Estimat Gà.·. Josep Maria Olmos Escobar, quan en realitat, condemnat en un consell de guerra sumaríssim, havia estat afusellat el 3 de novembre de 1936, acusat de posseir un pistola.
Encara el 23 de setembre de 1940, el capità general Alfredo Kindelán Duany ordenà enviar al Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme tota la documentació d’aquesta causa militar contra la Francmaçoneria de les Illes, formada per 15 rotllos, amb 1.760 folis mecanografiats.
Antoni Coll és el primer per la dreta de la segona fila
