Francmaçones i francmaçons de signe llibertari dels Països Catalans (XXIX)
Estimat Gà.·. Liberto Bernabéu Vilaplana (nom simbòlic, Besnard)
El 19 d’agost de 1906 neix a Barcelona l’anarquista, anarcosindicalista i francmaçó Estimat Gà.·. Liberto Bernabéu Vilaplana (nom simbòlic, Besnard). Els seu pare i la seva mare eren militants anarquistes, i es deien Bautista Bernabéu Sirera i Dolores Vilaplana Abad.
A començament dels anys trenta del segle XX regentava un quiosc de periòdics i fou un dels iniciadors del Sindicat de Venedors de Periòdics «El Apoyo», fundat en 1932 i que s’adherí a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).
Durant el «Bienni Negre» republicà (1933-1935), fugint de la repressió, s’establí a Palma (Mallorca, Illes Balears), on es recuperà d’una malaltia.
Iniciat en de la Francmaçoneria, adoptà el nom simbòlic de Besnard, essent membre de la Resp.·. Lògia «Pitágoras», a l’Or.·. de Palma, sota els auspicis del Gran Orient Espanyol (G.·.O.·,E.·.) que havia aixecat columnes el 9 de febrer de 1932, constituïda per nou Estimats GG.·, Mestres Maçons, essencialment mallorquins que s’havien iniciat quan vivien a Amèrica. El seu principal impulsor va ser el representant de comerç i Estimat Gà.·. Jaime Valls Segura, que fou un regidor de l’Ajuntament de Palma assassinat per elements falangistes quan el cop d’Estat militar de juliol de 1936. Els feixistes assassinaren, en els primers mesos de la Guerra Civil, a una dotzena de GG.·. del quasi trenta que encara subsistien. Aquesta Resp.·. Lògia va aplegar alguns GG.·. molt coneguts a la ciutat, destacant el mestre i Estimat Gà.·. Torrandell i el farmacèutic i Estimat Gà.·. Tarongí, així com el periodista i Estimat Gà.·. Juan Alomar Cifre, redactor del diari El Día, qui va ser tancat en un camp de concentració franquista, sense ser afusellat. Pocs dies després de l’aixecament militar feixista que havia triomfat en el primer moment a l’illa de Mallorca, un grup d’elements falangistes, de militants del partit Acción Popular i elements de les Joventuts Catòliques, van assaltar el local del Temple Maçònic, situat en las immediacions del Born de la ciutat exposant objectes del Temple i documentació furtada de la Resp.·. Lògia en la seu de Falange Española y de las JONS, fins que las autoritats militars franquistes es van confiscar de tot aquest material al cap de pocs dies per obrir expedients repressius. La repressió franquista contra la Francmaçoneria era instigada por l’enorme malvolença que professava la jerarquia de l’Església catòlica contra l’Orde. Un altre dels GG.·. afusellats, el 24 de febrer de 1937, junt amb els Estimats Emili Darder, Alexandre Jaume i Antoni Qués, va ser l’Estima Gà.·. Antoni Mateu.
Després de les eleccions de febrer de 1936, s’establí a Alacant (Alacantí, País Valencià) –al barri vell de la ciutat, al núm. 14 del carrer Manero Molla–, on l’abril d’aquell any formà part de la Resp.·. Lògica «Numancia», núm. 3 del G.·.O.·.E.·., que havia aixecat columnes el 1923 a l’Or.·. d’Alacant, on arribà a Mestre Maçó i assolí el càrrec de «Garant de la Pau i l’Amistat» (Dignatari del Taller designat perquè la representi davant una Resp.·. Lògia germana).
En aquesta època treballava de mecànic i estava casat amb Vicenta Sellés Pérez, filla d’una mestra de primària alacantina, que restà a Alacant al final de la guerra. Com que l’informe de la Direcció General de Seguretat franquista (Madrid, 19/01/1946) diu que treballava de mecànic, tal volta secundà inicialment al seu germà i Estimat Gà.·. Gerardo Bernabéu Vilaplana en les tasques de manteniment mecànic de màquines d’escriure que portava a terme per diferents indrets de la demarcació, però de segur que després del 19 de juliol de 1936 el seu paper en la vida de l’anarquisme social alacantí es va reforçar.
Arran del cop militar feixista de juliol de 1936, el 7 de setembre d’aquell any va ser nomenat secretari provincial de la CNT-AIT d’Alacant.
També exercí el càrrec de president de la Federació Local de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i assolí responsabilitats en la Direcció de Vigilància i Seguretat d’Alacant.
Segons un informe de la Direcció General de Seguretat del 19 de gener de 1946, en CDMH: Liberto Bernabeu Vilaplana, TERMC, Expediente 16550: “… según antecedentes que obran en aquella comisaría, durante dicho periodo se reunían en el bar “Julio Abril”, con destacados marxistas y masones, al objeto de acordar medidas de represalia contra personas de derechas y otras actividades contrarias a la causa nacional…”.
El 12 de març de 1939, quan el triomf franquista era un fet, pogué fugir, amb el seu germà i Gà.·. Gerardo Bernabéu Vilaplana, anarquista i confederal destacat com ell, cap a Orà (وهران,, wilaya d’Orà, Algèria) a bord del vaixell britànic Ronwyn. Van ser enviats primer a la «Caserna Berthezene» del camp de concentració d’Orléansville (actual Chlef, Chlef, Algèria) i després a Orà, i finalment ambdós acabaren al camp de concentració Camp Morand (Boghari, Alger, Algèria), on restaren fins el febrer de 1940, quan s’establiren a Alger.
En 1942 muntà a Orà un taller de reparació de màquines d’escriure de la companyia «Remington», essent cap de taller fins a 1948, quan va ser nomenat inspector mecànic de la «Remington Rand» a Alger. A Algèria tingué com a companya Conchita Pons.
El 19 de gener de 1946 les autoritats franquistes li obriren un expedient de responsabilitats polítiques i maçòniques en el procediment del Tribunal de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme.
El 22 d’agost de 1963, acollint-se a les lleis de repatriació, retornà al País Valencià, establint-se a Santa Pola (Baix Vinalopó, País Valencià) a pesar de l’expedient de 1946.
El Gà.·. Liberto Bernabéu Vilaplana va morir en 1971 a Santa Pola.
[https://alacantobrera.com/2016/02/13/los-bernabeu-iii-liberto-bernabeu-vilaplana/]
[http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/1908.html]
