Francmaçones i francmaçons de signe llibertari dels Països Catalans (XXXI)
Estimat Gà.·. espiritista Josep Casajuana Gol
El 2 de setembre de 1913 neix a Osor (Guilleries, la Selva) –algunes fonts citen erròniament Olot (la Garrotxa)– l’espiritista anarcocristià, anarcosindicalista i comunista llibertari nihilista Josep Casajuana Gol. Místic i espiritista, esdevingué anarquista després de considerar les teories llibertàries com a una continuació del cristianisme.
Sastre de professió, s’establí a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès Nord). Gaudí d’una bona cultura autodidacta i a començament dels anys trenta consolidà una sòlida amistat amb nombrosos mestres racionalistes.
Apassionat de la música, tocava el piano i fou autor de nombroses cançons i pasdobles, com ara Juventud. Vals lento (1930), i en 1933 va compondre l’himne dels infants de l’Escola Ferrer i Guàrdia de l’Hospitalet de Llobregat.
En aquesta època, fou un dels fundadors, amb altres companys (Antonio Díaz, Juan García, Antonio López, Juan i Francisco Manzanares, Floreal Ródenas, Ángel Rodríguez, els germans Francesc i Josep Sabaté Llopart i Ramón Serón Félix), del grup anarquista «Los Novatos», adherit a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
El desembre de 1933 fou un dels organitzadors de la proclamació del Comunisme llibertari a l’Hospitalet de Llobregat.
Durant la Guerra Civil es mostrà contrari a la intervenció de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) en el Govern de la República Espanyola.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l’exili, passà la frontera del Pirineu Oriental.
S’establí a Peireguers (Dordonha, Nova Aquitània, Occitània).
En l’exili contribuí a la formació d’un grup de joves (Francisco Ballester Orovigt, Jaume Parés Adán, els germans Francesc i Josep Sabaté Llopart i alguns altres) que participaren en la lluita armada contra el franquisme.
En 1946 publicà Conciencia adentro. Cristianismo, anarquismo, nihilismo, amb ilustracions de Denise Roques i prefaci de José Espuga (edició de l’autor), 234 p., i en 1947 Gana de vivir. Nihilismo adelante, Rodez, Subervie, ambdós textos autobiogràfics
Acabà instal·lant-se a París (Illa de França), on es suïcidà en 1989 –algunes fonts citen erròniament 1991–.
Considerem GG.·. totes les persones pertanyents a entitats iniciàtiques, com les societats espiritistes. En aquest cas desconeixem si aquest Gà.·. es va arribar a iniciar al llarg de la seva vida en la Francmaçoneria.
