Difusió mediàtica de l’aixecament militar contra la República Espanyola el 18 de juliol de 1936
El 18 de juliol de 1936 el general feixista Francisco Franco s’aixeca a les Illes Canàries i dirigeix una crida a les divisions i a les bases navals i es dirigeix al Protectorat Espanyol del Marroc.
Aquell dia hi ha un seguit de notícies que provoquen alarma entre la gent antifeixista. L’antic maçó Queipo de Llano s’apodera del comandament de la II Divisió i amb escasses forces controla alguns punts estratègics de Sevilla. A Andalusia els militars s’aixequen a Jérez, Cadis, Algeciras, Còrdova i Màlaga; dubtes a Granada. A Madrid es mobilitzen CNT-AIT i UGT i els partits d’esquerra en suport del Govern de la República Espanyola. El colpista Saliquet domina Valladolid i proclama l’estat de guerra. A Burgos és destituït el general Estimat Gà.·. Batet i s’estableix la llei marcial. Franco pernocta a Casablanca. L’Estimat Gà.·. Casares Quiroga dimiteix i es forma un efímer govern de l’Estimat Gà.·. Diego Martínez Bario que intenta sense èxit pactar amb el general colpista Mola oferint dues carteres a militars compromesos. El general i antic maçó Miguel Cabanellas aixeca les guarnicions aragoneses i envia fusells i municions a Mola.
Mentrestant la Falange i la Guàrdia Civil s’aixeca i comença a afusellar sindicalistes, però el Govern de la República Espanyola i el de la Generalitat de Catalunya refusen distribuir armes al poble.
La CNT-AIT respon amb la vaga general i el diari cenetista barceloní Solidaridad Obrera s’imprimeix amb aquesta capçalera: «A Sevilla, els feixistes disparen contra els nostres germans! A Còrdova, els militars s’han aixecat! Al Marroc, es lluita als carrers! Tot aquell que no compleixi amb el seu deure revolucionari és un traïdor a la causa del poble! Visca el Comunisme Llibertari!».
En principi el cop d’Estat aplegava militars monàrquics (carlins i alfonsins), republicans de diverses procedències (com els antics maçons Miguel Cabanellas, del Partit Radical, i Ramón Franco Bahamonte, que havia estat diputat per ERC) i feixistes, doncs era una aixecament militar contra el Front Popular i en defensa de les oligarquies, banquers, terratinents i tota forma de capitalisme. Entre els antics maçons fins la seva expulsió a conseqüència de les seves responsabilitats polítiques en els afusellaments de Molt Estimats GG.·. el cas més destacats fou el del general Miguel Cabanellas –que presidí la Junta Militar de Burgos, essent opositor al comandament del general Francisco Franco– així com els generals Gonzalo Queipo de Llano y Sierra i Eduardo López de Ochoa y Portuondo, el coronel Antonio Aranda, el capità José López Lara, Ramón Franco Bahamonde, Enrique Alonso Allustrante, Carmona Solís, Díaz Camas, Galán Fontela, Martín-Pinillos Bento, Muñoz Castellanos, Paralle de Vicente, Suárez Álvarez, Adrados Semper (que fou represaliat per Franco).
Militars Estimats GG.·. fidels a la República Espanyola, entre altres, el general Manuel Romerales Quintero (afusellat pel franquisme), el general Toribio Martínez Cabrera (afusellat pel franquisme), el general Domingo Batet Mestres (afusellat pel franquisme), el general Miguel Núñez de Prado y Susbielas (afusellat pel franquisme), el general Sebastián Pozas Perea, el general Luis Castelló Pantoja, el general José Riquelme y López-Bago, el general Fernando Martínez-Monje Restoy, el general Nicolás Molero Lobo, el general Juan Urbano Palma, el general Francisco Llano de la Encomienda, el general José Eduardo Villalba Rubio, Segismundo Casado López, Juan Perea Capulino (proper a l’anarcosindicalisme), Antonio Ortega Gutiérrez, Julio Mangada Rosenörn (destacat esperantista), Ildefonso Puigdengolas y Ponce de León, Josep Maria Escassi Cebada, Francisco Gómez Padrosa (ferit l’estiu de 1936 al front d’Aragó), Juan Chimarro Martínez, Enrique Medina Vega, Urbano Orad de la Torre, Enric Pérez i Farràs, Frederic Escofet i Alsina, Benjamín Balboa López, Ángel Rizo Bayona, Manuel Alonso Garcí-Dominguez, vicente Arlandis Marzal, Lluís Barceló Jové, Rossend Castells Ballespí, Francisco Ciutat de Miguel, Juan Cueto Ibáñez, Felipe Díaz Sandino, Euleuterio Díaz-Tendero Merchan, Manuel Estrada Manchón, vicenç Guarner Vivancos, Miguel López-Bravo Giraldo, Bartolomeu Muntané Cirici, carlos Núñez Meza, Jesús Pérez Salas, Ambrosio Ristini y Cuadra, José Sastre Gabarrón, Eduardo Seco Sánchez, Gonzalo Tejero Langarita.
Segons Manuel de Paz Sánchez, Militares masones de España. Diccionario biografico del seiglo XX, els que havien estat GG.·. Cuevas Peña i Palacios Martínez (que fou represaliat per Franco) són considerats com a “quinta columnistes” del franquisme,
