Categoria: Documents

Incorporació de la Gran Lògia de Pirene a l’UMURM, Unió Maçònica Universal del Ritu Modern

Molt Estimat Germà Eliseu Argente, Gran Mestre de la Gran Lògia de Pirene:

Rebuda la vostra sol·licitud d’incorporació a l’UMURM, Unió Maçònica Universal del Ritu Modern, ens plau informar-vos que el seu Consell Executiu ho ha acceptat unànimement.

Així doncs, en data d’avui, la “Gran Lògia de Pirene” queda integrada al conjunt de Potències Maçòniques Internacionals de Ritu Modern o Francès que configuren l’UMURM, amb tots els drets inherents a la nostra organització.

Per tal d’actualitzar la pàgina web de l’UMURM, si és possible, us preguem que feu arribar el més aviat possible un logotip de la vostra Gran Lògia. En la web apareixerà també l’actual nom del vostre Gran Mestre, o sigui, el del R.·. G.·. Eliseu Argente.

Només ens resta expressar-vos de tot cor la nostra enhorabona i benvinguda més cordial, amb la certesa de que farem una magnífica tasca conjunta.

Rebeu la nostra més forta T.·. A.·. F.·.

Olga E. Vallejo Rueda, Presidenta UMURM
Milciades Osorio Díaz, Secretari General UMURM

Fet a Barcelona i a Cartagena de Indias, el 6 de desembre de 2020 E.·. V.·.

 

Comunicat sobre petició d’ingrés de la Gran Lògia de Pirene a la Unió Maçònica Universal del Ritu Modern

Gran Lògia de Pirene – Països Catalans

COMUNICAT SOBRE PETICIÓ D’INGRÉS DE LA GRAN LÒGIA DE PIRENE A LA UNIÓ MAÇÒNICA UNIVERSAL DEL RITU MODERN

Estimats germans i germanes,

De tots i totes és sabut que venim travessant per moments difícils a causa de la pandèmia del coronavirus. Com la resta d’entitats i institucions hem hagut d’aturar o reduir al mínim l’activitat regular maçònica. També les Grans Lògies de tot el món han anat tancat els seus temples i han anat suspenen les seves reunions regulars, a mesura que la Covid-19 ha anat avançant arreu.

La nostra triple abraçada fraternal, els nostres signes i tocs, les nostres cadenes i celebracions, serien part d’un problema davant el repte sanitari en que ens trobem. Els membre de la Gran Lògia de Pirene, avui essencialment confinats en la pau relativa de les seves llars, volem ser, modestament part de la solució.

Volem expressar sentidament el nostre afecte solidari davant el patiment de tanta gent i en especial el sofert per germans i germanes, fills de la vídua, però volem assenyalar també l’exemple de molts germans i germanes, de totes les obediències que lluiten, amb la mesura de les seves possibilitats, i en diferents àmbits laborals o voluntaris contra aquesta epidèmia.

Però això no ha aturat els nostres processos d’anàlisi i autoformació. Ja que durant tres-cents anys la maçoneria ha estat una font d’experiències personals, basades en l’aprenentatge i la reflexió. Volem participar de l’escolta i recepció de nous coneixements. És per aquest afany, que us fem avinent que avui 3 de desembre de l’any 6020 hem aprovat adreçar-nos a la Unió Maçònica Universal Del Ritu Modern (UMURM) per tal de sol·licitar la nostra adhesió a la mateixa. Entenem que això demostra la nostra voluntat ferma de continuar existint de manera maçònica activa i responsable, escapant a la letàrgica vida a la que sembla arrossegar-nos aquesta pandèmia.

Diuen les nostres Constitucions que tenim dos grans principis que ens uneixen a la totalitat d’obediències: Coneix-te a tu mateix i estima el teu proïsme. Durant aquests dies difícils hem establert nous sistemes de comunicació i reflexió i hem aprofitat el temps per ser solidaris, per tenir cura els uns dels altres.

Vull transmetre a tots vosaltres, que més aviat que tard els treballs maçònics regulars tornaran amb força i coratge. Però mentre cal que els nostres valors siguin ben presents en les nostres vides i activitats.

Llibertat, Igualtat, Fraternitat!

Signatura

Gran Mestre

 

Planxa aprovada el 25 de setembre de 2019

Planxa aprovada el 25 de setembre en la Tinguda de la Resp.·. Lògia M. A. Bakunin, núm. 1, a l’Or.·. de Barcelona, de la G.·.L.·.D.·.P.·.

En la Tinguda de la Resp.·. Lògia M. A. Bakunin, núm. 1, a l’Or.·. de Barcelona, de la G.·.L.·.D.·.P.·., celebrada el dimecres 25 de setembre, s’acorda que es considera que l’Estat monàrquic i oligàrquic tracta Catalunya com a poble colonitzat.

Aquesta Resp.·. Lògia es manifesta solidària amb les nombroses víctimes polítiques catalanes, que a més dels dos Jordi i els consellers de l’1 d’octubre 2017  són empresonats cada dia sumen més persones, com els membres dels CDR del 23-S i prou de dues mil persones als jutjats, mentre hi altres persones a l’Exili.

Per l’Amnistia Total, l’autodeterminació nacional i les llibertats, sempre en defensa de la República Catalana.

V.·.M.·. J. Roux  Orador N. Makhno  Secretari G.·. S.·. G. de Belibasta  

El “boletín de la Escuela Moderna”

El ‘BOLETÍN DE LA ESCUELA MODERNA’, UN EXEMPLE ANARCOMAÇÒNIC 

EDITAT A BARCELONA ENTRE OCTUBRE DE 1901 i JULIOL DE 1909  

El 30 d’octubre de 1901 surt a Barcelona el primer número de la publicació mensual anarcomaçònica Boletín de la Escuela Moderna. Enseñanza científica y racional. Va ser el portaveu de l’Escola Moderna del pedagog anarquista i Estima Gà.·. Francesc Ferrer i Guàrdia. Fou dirigida per l’Estimat Gà.·. Anselmo Lorenzo Asperilla i després pel lerrouxista i Estimat Gà.·. Joan Colominas Maseras, casat amb María de los Ángeles Villafranca los Arcos, pedagoga i cunyada del Gà.·. Francesc Ferrer i Guàrdia.  

Aquesta revista, que tingué una àmplia difusió entre les escoles racionalistes i els cercles lliurepensadors i llibertaris no solament a la Península i també a Europa i Amèrica, es publicà fins a l’1 de juliol de 1909 –quan hi hagué la vaga general revolucionària d’aquell més, la Setmana Roja de Glòria Proletària, dita «Setmana Tràgica»– amb només una única interrupció d’un any (entre juny de 1906 i juliol de 1907), suspensió relacionada amb el primer processament del Gà.·. Ferrer i Guàrdia.

En total, en les dues èpoques, aquest butlletí publicà 62 números i només es deixà de publicar amb l’esclat de l’anomenada «Setmana Tràgica» (finals de juliol de 1909) i l’afusellament del Molt Estimat Gà.·. Ferrer i Guàrdia (Montjuïc, 13 d’octubre de 1909).

Llevat de ressenyes de les conferències dominicals realitzades a l’Escola Moderna o de les activitats i visites escolars, a les quals s’afegiren breus notícies postil·lades, aquest butlletí no tingué caràcter informatiu. Gran part del seu contingut recollia articles d’opinió sobre temes educatius i didàctics, encarregats per la redacció o recollits de publicacions estrangeres. Els seus autors realitzaren una mena de crítica de la pedagogia d’aleshores i una anàlisi de les experiències contemporànies –escoles «école pour la vie et par la vie» de l’Estimat Gà.·. Ovide Decroly, que s’havia iniciat en la Francmaçoneria en 1902 («Ecole de l’Ermitage» a Brussel·les, en 1907); orfenat «La Ruche» de l’Estimat Gà.·. Sébastien Faure; la casa d’orfes de Cempuis (Oise,  Alts de França) dirigida per l’Estimat Gà.·. Paul Robin, etc.–, convertint aquesta publicació en una síntesi de les idees pedagògiques més radicalment avançades del moment.

Aquest butlletí testimonia perfectament com l’Escola Moderna presentava el coneixement racional enfrontat a la superstició religiosa i principalment inquietuds anarcomaçòniques i republicanes laiques i de lliure pensament.

Hi trobem articles dels Estimats GG.·. Anselmo Lorenzo, Sébastien Faure, Frances Ferrer i Guàrdia, Joan Colominas Maseras, Odón de Buen, Élisée Reclus i Paul Robin. També d’autors com Charles Albert, Dunstano Cancellieri, Rogelio Columbié, Maurice Dubois, J.-F. Elslander, Ella Ergen, Henri Roorda van Eysinga, Leopoldina Bonnard, Jean Grave, Clémence Jacquinet, Ellen Key, Hubert Lagardelle, Odette Laguerre, Charles Letourneau, Martínez Vargas, Yves Michel, Alejandra Myrial, Simeone Poltawsky, E. Vaillant, Georges Yvetot, etc. 

A més d’aquests butlletí, les «Publicaciones de la Escuela Moderna» editaren nombrosos manuals pedagògics i fulletons diversos de propaganda anarquista, antimilitarista, laica i anticlerical.

“La preocupació antimaçònica” d’un maçó anarquista a la revista Tramontana

 

Surt en 1889, al periòdic La Tramontana, l’escrit ‘La preocupació anti-maçònica’ d’un anarquista Mestre Maçó

El 5 d’agost de 1889 es va publicar al periòdic La Tramontana l’escrit ‘La preocupació anti-maçònica’, signat per Un anarquista, M.·.M.·.  Es tracta d’una polèmica sobre si es pot ser anarquista i francmaçó al mateix temps, sembla que provocada per un escrit de caire anarquista enviat des de Sants (Barcelona) a la secció Remitidos del periòdic La Solidaridad, de Sevilla (Andalusia), i publicat el 15 d’agost de 1889, en que es carrega durament contra l’anarquista i Gà.·. Anselmo Lorenzo, de la Resp.·. Lògia Los Hijos del Trabajo, a l’Or.·. de Barcelona, pel fet de pertànyer a la Francmaçoneria, segons documenta la historiadora Teresa Abelló i en fa referència, igual que l’escrit a La Tramontana, el catedràtic d’Història Contemporània de Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (Tarragonès) Enric Olivé Serret [El movimiento anarquista catalán y la Francmasonería en el último tercio del siglo XIX, pàgines 31-54 de Cultura Masónica. Revista de Francmaçonería (www.masonica.es), any IV, núm. 14, Oviedo, gener de 2013].

L’anarquista mestre maçó (M.·.M.·.) exposa a La Tramontana que hi ha una costum d’insinuar que el contrincant és maçó quan des d’alguna premsa obrera es combat alguna idea d’un col·lega. S’associa a la censura la qualitat maçònica de l’adversari. Davant aquests atacs insidiosos l’autor afirma que no és el moment de defensar la Maçoneria, solament defensar el dret de ser maçó si li plau o li dicta la seva consciència i la seva voluntat, ja que com anarquistes i maçons es reivindica aquest incontestable dret de pertànyer a la Francmaçoneria. Per això com anarquistes i maçons es considera que oposar-s’hi amb procediments calumniosos és una actitud autoritària, que si es tingués la disposició faria servir la força. Així, en l’escrit, es proclama que “som anarquistes per convicció i maçons perquè, després de complir els nostres deutes revolucionaris, volem, a més, aprofitar les energies maçòniques.” També, que quan es digui que hi ha una contradicció i qui ho digui ho provi, cosa que no provarà, podent passar que mentre algun opositor s’entregui a l’ociositat, a l’esbarjo o a l’oci, els anarquistes maçons facin respectar l’anarquia i les aspiracions proletàries davant persones il·lustrades a les quals es convertirà, o passaran d’enemics o indiferents en simpatitzants o admiradors de l’anarquisme.

Primer document maçònic conegut d’establiment a nivell dels Països Catalans de les Filles i dels Fills de la Viuda

 

Primer document maçònic conegut d’establiment a nivell dels Països Catalans de les Filles i dels Fills de la Viuda 

El 19 de juliol de 1849 es redactà a l’Or.·. de Perpinyà (Rosselló, comtat de Rosselló) el primer document conegut sobre l’establiment de la Francmaçoneria Universal a nivell dels Països Catalans. Es tracta d’una Planxa, molt ben conservada i escrita en llengua francesa, que envia –per raons de seguretat– des de l’Or.·. de Perpinyà la barcelonina Resp.·, Lògia Triomphe de l’Amitié (títol distintiu en llengua francesa), i que assegura treballar en el Ritu Francès (*), al Gran Mestre i als Il·lustres GG.·. membres del Gran Orient de França (G.·.O.·.D.·.F.·.).

Traducció al català de la Planxa, que es conserva procedent del G.·.O.·.D.·.F.·. a la Biblioteca Nacional, a l’Or.·. de París (Illa de França), que van localitzar Patricia Ramon-Badie i Jacques Mongay, i que publiquen a la seva obra DEUX SIÈCLES DE MAÇONNERIE EN ROUSSILLON (1744-1945), pàgines 254-259 [Les Presses Litteraires, Sant Esteve del Monestir (4art trimestre de 2003)]:

“A les Valls de Perpinyà. 19è dia del 5è mes de l’any de la V.·. Ll.·. 5849 (**)

A la Glòria del G.·. A.·. D.·. L’U.·.

Els GG.·. espanyols que composen la Lògia i el seu Capítol (***) sota el títol distintiu de Triomphe de l’Amitié, Orient de Barcelona, Espanya, al Gran Mestre i als Il·lustres GG.·. membres del Gran Orient de França.

Salut, Salut, Salut

Molt Il·lustres Germans.

El Venerable i els GG.·. de la Lògia Triomphe de l’Amitié, Orient de Barcelona, òrgan de tots el maçons repartits en el sòl de l’antiga Corona d’Aragó, Espanya Oriental, es dirigeix a favor de la petició següent: té el plaer de comunicar l’acord de la Lògia Triomphe de l’Amitié, Orient de Barcelona, de tenir dret a crear Lògies a Espanya en el Ritu Francès. Totes les Lògies a crear i ella la primera, dependran del Gran Orient de França car elles seran lliurades per la Lògia Mare de Barcelona. La nostra Lògia serà com una sucursal del Gran Orient de França. Tot seguit exposem les condicions pel do gratuït i quins són el motius que ens han portat a actuar d’aquesta manera. El preu per a la creació d’una Lògia, preu que ens fareu conèixer, es dividirà en dues parts iguals: una anirà al Gran Orient de França i l’altra a la Lògia Mare de Barcelona. Ella haurà de servir per pagar les despeses d’organitzar, d’impremta i de buró. Si no accepteu aquestes condicions, nosaltres no podrem avançar en la nostra tasca tenint en compte que els Mestres espanyols ara per ara no poden fer gran sacrificis. Les Lògies hauran imposar-se una doble despesa, que no poden efectuar, cosa que allunya els maçons [dels profans] i per això, la Maçoneria no se’n sortirà. A Espanya també cal una Lògia que moderi a fi de dirigir i corregir aquelles que es desviessin de la veritable regla.

En segon lloc, les dificultats que imposa la frontera són immenses. Seria molt perillós per a nosaltres si s’apoderessin d’articles referents a la Maçoneria. Hi hauria una molt major dificultat si aquests articles provinents de París fossin enviats cada una de les Lògies d’Espanya, especialment si aquests articles o constitucions o cartes capitulars anessin acompanyats de contrasenyes i segells. Si responeu favorablement a la nostra petició questa dificultat s’aixecarà. El nucli es trobarà a Espanya, no hi haurà altra Lògia Mare que no sigui aquesta com a corresponent amb les demés i solament amb el Gran Orient [de França]. Per la intermediària de St. Jean de les Arts, a Perpinyà, podríem rebre la paraula anyal i la paraula semestral si ho autoritzeu. Heu de ser conscients de les precaucions que ens cal adoptar. Volem estendre la Maçoneria sense fer soroll. Volem que sapigueu de l’existència de diverses Lògies o almenys que deixeu d’ignorar que existeixen. Ens agradaria no haver d’utilitzar noms de guerra o simbòlics o al·legòrics a que ens veiem obligats a fi de despistar els nostres enemics. Ens agradaria poder adoptar algunes modificacions que puguin exigir les circumstàncies, en definitiva, ens agradaria poder exercir la Maçoneria com es practica a França. Fins al dia d’avui la nostra Lògia ha treballat bonament i no s’ha hagut de patir una dura repressió de part del Govern. Comptem amb 38 anys d’existència (****) sense cap interrupció. Solament la manca de comunicació amb el Gran Orient de França es produí quan es va perdre la protecció de l’Exèrcit francès tenint per aquesta raó encara a París les nostres Cartes Capitulars que reclamem presentant el pagament de la suma exigida. No s’ha mantingut, en cap moment, relacions amb Lògies anomenades bastardes i mai s’ha traït [al Gran Orient de França]. S’ha tingut més sort que els GG.·. de Granada. Set Germans que feien una recepció foren penjats i el que fou rebut va ser condemnat a galeres. Fou en 1825 quan aquests GG.·. patiren el martiri, quan ja no hi havia tropes franceses. Encara que no vàrem poder rebre les Cartes Capitulars, el Capítol s’organitzà i es constituí en instància per actuar regularment. Es segueix servint-nos de l’autorització de donar les Constitucions acordada pel S.·.C.·. de Saint Jean des Arts de la Régularité, a l’Orient de Perpinyà, datada en el 25è dia del 10è mes de l’any 1811, la qual havia estat concedida amb el número 6480 pel Gran Orient de França i que havia estat signada pel Gran Mestre i el seu representant, amb data del 13er dia de l’any 5811 (*****) de la V.·. Ll.·., i visada per la Lògia Simbòlica, la Lògia d’Administració General i el G.·. C.·. federal. Uns demanem que ens digueu la quantitat que cal pagar per poder retirar les Cartes Capitulars al mateix temps que ens feu conèixer la resposta a la nostra petició.

Ens calen per que el nostres treballs siguin regulars les Cartes Capitulars que es troben en les caixes el Gran Orient de França. Com comprendreu nosaltres volem estar més íntimament vinculats al Gran Orient de França ja que de cap manera volen constituir un Orient al marge. Volem gaudir de la Força i la Llum d’aquest a fi de poder comunicar-nos sense fer corre cap perill un nombre indeterminat dels nostres conciutadans.

Tenim tota la confiança en que la nostra petició sigui ben acollida per la vostra part i d’aquesta manera treure’ns de molts anys de patiments i persecucions. S’han defensat en moltes ocasions a Espanya els principis de la Maçoneria tot exposant les nostres vides i sacrificant el nostre benestar i les nostres fortunes. Així, ara que estem tàcitament tolerats ja que ignoren els nostres treballs, cosa que no ens molesta, ens cal propagar els nostres principis i d’aqueta manera reprendre la Llum el més ràpid possible.

Esprem que contestareu el més aviat possible. En el cas de ser favorable, ens fareu oblidar trenta vuit anys de patiments.

Fem sentir els nostres sentiments fraternals i rebeu les nostres salutacions.

EP.·.L.·.N.·.M.·.A.·.V.·.C.·.

Signat: el Gà.·. Venerable Thomas Bertrand Soler, Cavaller del Temple.”

Tot seguit hi ha diverses signatures amb la referència “recomanat amb el prec pel Sant Capítol de Saint-Jean des Arts et de la Régularité, Orient de Perpinyà”, amb encara cinc firmants més, un segell en cera, dos segells entrecreuats i un text en castellà.

La carta és adreçada a M. Emmanuel Pagès, Institutor Orador del Capítol de Perpinyà.

Es desconeix la resposta del Gran Orient de França.

Sabem que a L’Or.·. de la vila de Gràcia entre 1847 i 1848 començà a treballar la Resp.·. Lògia La Sagesse del Gran Orient de França. Aquest Resp.·. Taller treballà fins el 31 de maig de 1853 (******), quan la policia va arrestar el seu V.·. M.·., Vaillant, i dos GG.·. més d’aquest, segons les anotacions personals [Revista Masónica Americana, any 1er, número 2, 30 de novembre de 1872] del Gà.·. José Victory (1810-1878), que fugí de Catalunya perseguit com a maçó l’abril de 1853. Exiliat a Uruguai cofundà la Resp.·. Lògia La Verdadera Iniciación. Després a Buenos Aires (Argentina) fundà una impremta on la que publicà diversos periòdics. Arran de la revolució de juliol de 1854 tornà a la Península i el seu fill José Victory Suárez continuà en l’impremta, editant, sobretot, la Revista Masónica Americana (1872-1875). Activista socialista formà part de la Primera Internacional (AIT). Deixà testimoni escrit de l’onada policial de detencions de GG.·. l’any 1853, a part dels tres GG.·. de la Resp.·. Lògia La Sagesse explica que el18 de abril la policia va arrestar tretze GG.·. de la Resp.·. Lògia San Juan de España, a l’Orient de Gràcia, anotant que el seu president era francès, Eybert. Dies després, les detencions de tretze GG.·. a l’Or.·. de  Barcelona, la majoria membres de la Resp.·. Lògia San Juan de España i els altres de la Resp.·. Lògia Peninsular, a l’Or.·. de Barcelona. El mateix 18 d’abril la policia intenta detenir prop de Barcelona el Gà.·. José Victory, V.·. M.·. d’Honor de la Resp.·. Lògia Amigos de la Naturaleza y de la Humanidad, a l’Or.·. de Xixón (Astúries). El seu domicili es registrat però aquest Gà.·. s’exilià a Marsella (Boques del Roine, Provença-Aups-Còsta d’Azur, Occitània), on embarcà cap Amèrica. Dies després es refugiaren al Rosselló onze GG.·. membres de la Resp.·. Lògia La Sagesse, a l’abric dels GG.·. de les Resp.·. Lògies a l’Or.·. de Perpinyà, però como eren ciutadans francesos, al cap d’uns dies el cònsol francès a Barcelona va aconseguí de les autoritats espanyoles un permís per tornar al Principat de Catalunya i quedar lliures de persecució. El 27 de juny la Comissió Militar dictà sentència i el Gà.·. Eybert condemnat a 7 anys de presó major i dotze GG.·. més de la Resp.·. Lògia  San Juan de España a 4 anys de pressó menor. Els altres processats foren alliberats. Aquests tretze GG.·. foren ingressats a la presó de Sant Pere, a Barcelona, el 8 de juliol d’aquell any. El 15 d’agost, la reina Isabel II indultà els GG.·. francesos a petició de l’emperador Napoleó III. A principis de maig a l’Or.·. Xixón hava estat arrestat l’anterior V.·. M.·. de la Resp.·. Lògia Amigos de la Naturaleza y de la Humanidad, Joaquín Cabrera, quedant a disposició del tribunal de Xixón i es va obrir un sumari en rebel·lia, per ésser fugitiu, José Victory. El nou V.·.M.·. Sellier fou condemnat i més endavant indultat, por ser ciutadà francès, como els de Gràcia. El Tribunal Superior d’Oviedu (Astúries) el 5 de desembre d’aquell any condemnà a 9 anys de presió major als GG.·. Victory (en rebel·lia) i Cabrera, per haver presidit societats secretes (maçòniques), prohibides en el Codi Civil del Regne d’Espanya. El Gà.·. Cabrera fou indultat aviat i arran de la revolució de juliol de 1854 la condemna del Gà.·. Victory quedà sense efecte.

Notes:

(*)  El Ritu Francès (R.·. F.·.) va ser fundat a França en 1786.

(**) Comptant l’Any Maçònic a partir del mes de març de 1849, la data correspon al dia 19 de juliol d’any de l’era vulgar.

L’any 1 del Calendari Maçònic és l’Any de la Veritable Llum – Anno Lucis en llatí. Marca el començament de l’Era de la Veritable Llum (V.·.Ll.·.). La fixació d’aquesta data seria deguda a James Ussher, prelat anglicà nascut el 1580 a Dublín (Irlanda) que emprava una cronologia considerada de començar amb la creació del món segons la Gènesi, estimada en 4.000 anys abans de J.C. Pensava així fundar una escala de temps absoluta. Aqueta cronologia científicament, des de l’arqueologia, correspon als inicis del megalitisme en el que s’anomena neolític mitjà original a Catalunya, com, per exemple, la cista d’inhumació excavada recentment a Vilanera (Empúries, l’Escala, Parc Natural del Montgrí, Baix Ter i Illes Medes, Alt Empordà, comtat d’Empúries), construïda segons el Carbó 14 fa 6.200 anys, marcant els inicis de l’arquitectura en bastiment de pedra, cosa que fa pensar que la V.·. Ll.·. correspon al temps de la creació de l’edificació amb pedra. D’aquesta manera l’Arquitecte de l’Univers seria l’existència de la pròpia arquitectura neolítica en pedra i amb mestres d’obra, companys paletes i aprenents de l’ofici.

El pastor presbiterià Gà.·. James Anderson i el Gà.·. Jean Théophile Désaguliers el van preconitzar a les seves Constitucions de la moderna Maçoneria Especulativa en 1723 per afirmar simbòlicament la Universalitat de la Francmaçoneria adoptant una cronologia suposada independent dels particularismes religiosos.

L’Any Maçònic té la mateixa longitud que l’any gregorià però comença l’1 de març. Pren aleshores l’anyada d’aquest, augmentat en 4000 i els mesos no són designats més que pel seu nombre ordinal.

(***) Es refereix al Capítol del Sobirà Príncep Rosa-creu (18è Grau del Ritu Escocès Antic i Acceptat (R.·. E.·. A.·. A.·.) o el 7è Grau del Ritu Francès (R.·. F.·.). 

(****) Resp.·. Lògia creada a l’Or.·. de Barcelona durant el bonapartisme, el 25 de desembre de 1811, sota els auspicis del Gran Orient de França (G.·.O.·.D.·.F.·.) i amb el número 6480, que amb el retorn dels Borbons passà a la clandestinitat.

(*****) Dia 13 de març de 1811. L’autorització fou enviada a la Resp.·. Lògia Saint Jean des Arts et de la Régularité, a l’Orient de Perpinyà, creada el dia 17 de març 1766, la qual va ser la Lògia Mare de la Resp.·. Lògia Triomphe de l’Amitié, a l’Or.·. de Barcelona. 

(******) Aquest Resp.·. Taller es va refer en 1871, seguint en el G.·.O.·.D.·.F.·., i es va dissoldre entre 1892 i 1893. Tornà a treballar en 1924 i fins a finals de 1938, aquesta vegada en la Gran Lògia Espanyola (G.·.L.·.E.·.), amb el número 10. Mentre al segle XIX la majoria dels seus GG.·. eren ciutadans francesos, al segle XX eren GG.·. del país. No sobrevisqué al franquisme.   

(*******) Gràcies a un Gà.·. alt càrrec en la Comissió Militar que entenia la causa, el Gà.·. José Victory, Cav.·. Kad.·. (Cavaller Kadosch, grau 30è del Ritu Escocès Antic i Acceptat, R.·.E.·.A.·.A.·.) ex va poder exiliar. Entre 1872 i 1873 fou elegit V.·. M.·. de la Resp.·. Lògia Verdadera Iniciación, a l’Or.·. de Barcelona, del Gran Oriente del Uruguay [Revista Masónica Americana, any 1er, número 10, 31 de març de 1873].

P

P

La francmaçoneria

La Francmaçoneria especulativa neix de l’antiga operativa medieval i les eines d’ahir per edificar ara són símbols amb l’objectiu de construir un temple global de la Idea d’estar al servei de l’espècie humana, els éssers vius i els sistemes naturals en harmonia, sense nocivitats.

La Francmaçoneria especulativa, oficialment, neix a Londres l’any 1717, hereva filosòfica de d’operativa antiga, però les anomenades ‘Constitucions d’Anderson’  moltes vegades gràcies a francmaçons s’han transformat i s’han inhabilitat alguns dels seus principis, al mateix temps eren francmaçones moltes persones que van idear i promoure el moviment obrer socialista mundial, especialment el de caire llibertari, ecologista i feminista. Les persones maçones haurien de ser gent de suport mutu i promoció humana lliure, aplegada més enllà de les diferències profanes.

La Francmaçoneria no és una organització internacional. Les obediències s’anomenen Gran Lògia, ja que representen diverses lògies, també Gran Orient, doncs en el lèxic maçònic, Orient vol dir el lloc geogràfic, o “potències maçòniques”, puix són sobiranes i independents que apleguen lògies lliures formades per persones maçones lliures.

La Francmaçoneria és universal, doncs tothom qui és membre agermanat, més enllà de les seves diferències, reivindica un origen comú i especialment pel fet que han rebut la mateixa iniciació que imprimeix el caire de germà maçó, sigui el que sigui el ritual maçònic que es faci servir.

L’anomenada Francmaçoneria “regular” defineix el Gran Arquitecte de l’Univers com el déu bíblic, un déu revelat, i considera que els seus membres han de creure en un déu i la immortalitat de l’ànima, com també manté vigent l’article de les ‘Constitucions d’Anderson’ que no deixen pertànyer la dona a la maçoneria, a més, encara que tinguin certa autonomia, les seves lògies sempre han de ser reconegudes per la Gran Lògia Unida d’Anglaterra, fruit de la de Londres de 1717, coneguda com “la gran lògia mare”, i no deixa als seus membres assistir a reunions d’obediències que no reconeix i considera “irregulars”.

La Francmaçoneria dita “irregular” surt l’any 1877, quan el Gran Orient de França va proclamar oficialment que la creença en un déu revelat, de cap manera es condició, ni ho podrà ser, per pertànyer a la francmaçoneria. Aleshores la Gran Lògia d’Anglaterra va trencar relacions amb el G.·.O.·.D.·.F.·. i va declarar aquesta obediència progressista com “irregular”. Després es van crear altres obediències en altres indrets del món que no van demanar el reconeixement de Londres. A l’Estat espanyol no hi havia cap obediència “regular” fins el 1987.

Les Obediències considerades “irregulars”, com la nostra, són totalment autònomes i reconeixen com a francmaçó tothom qui hagi estat ritualment iniciat sense tenir en compte cap tipus de credo o principi que no pertany a la francmaçoneria. No discrimina la dona i hi ha obediències masculines, femenines o mixtes, com la nostra.

En la Francmaçoneria hi ha diversos rituals. La majoria invoquen al Gran Arquitecte de l’Univers, que en aquest cas correspon a la maçoneria “regular” i algunes Obediències considerades “irregulars”. D’altres tenen altres referències, com ara humanisme i lliure pensament.

El ritual intervé en cada reunió maçònica, anomenada tinguda, encara que té la seva màxima expressió en les cerimònies d’iniciació i d’exaltació de cada grau.

Els símbols no solament procedeixen dels picapedrers i mestres d’obra medievals, també de l’art iniciàtic i ritual prehistòric.

Els símbols són la base d’estudi que la Francmaçoneria ofereix a la gent iniciada a fi de reflexionar i treballar sobre sí mateixa o sí mateix, sense que s’hagi de dirigir aquestes labors, doncs, el lliure albir és el punt important en l’evolució integral de la gent maçona, cosa que fa que la Francmaçoneria no sigui una organització didàctica ni un aplec de “llibres de text”, com tampoc imparteix tingudes específiques per l’estudi. En canvi, la implicació social es important per cada persona iniciada en la francmaçoneria. Així que solament si té la capacitat de polir la seva pròpia pedra podrà actuar de forma operativa en la societat.

Els graus de la Maçoneria Simbòlica són Aprenent, Company i Mestre. Altres graus pertanyen a especialitats en la simbologia i el treball filosòfic. Depenen d’organismes paral·lels a les Obediències pròpiament dites i no tenen cap ascendència sobre aquestes.

No cal revelar en societat profana el nom d’una altra Germana o d’un altre Germà, simplement per ètica. En canvi cada membre es lliure de dir si pertany o no a la francmaçoneria, puix es tracta d’una decisió íntima.

Els signes i les paraules no corresponen a cap tipus de poder ‘màgic’, simplement són símbols de Graus Maçònics que s’han d’entendre en el seu propi context. Cada persona agafa el seu propi sentit, de manera individual, en el moment de viure la seva Iniciació. La forma singular de captar l’acció dels símbols és una cosa personal intransferible. Cada Germana i cada Germà aporten una pedra més al Temple Ideal de tota l’espècie humana, els éssers vius i les sistemes naturals. Gràcies al seu treball, maçons i no, pel seu exemple actiu i els d’altre gent, avançarem vers l’autoemancipació integral, amb solidaritat, autogestió, llibertat, igualtat, fraternitat.

La Lògia o Taller, és el nucli primordial maçònic, que aplega un mínim de set Germanes/Germans reglamentàriament Iniciats. Cada Lògia és presidida per una Germana Mestra o un Germà Mestre, elegit per sufragi universal del Taller, com Venerable Mestre, quasi sempre per un any. Un conjunt de Lògies federades constitueixen una Obediència maçònica, en el sentit que segueixen les regles de la fraternitat entre la germandat aplegada i la lliure acceptació d’uns reglaments interns comuns. L’Obediència constitueix l’òrgan d’enllaç entre les Lògies, que guarden els principis i finalitats francmaçòniques lliurament acordades, amb la correcte aplicació dels seus rituals, i representa a totes les lògies vers les altres Obediències i el món profà.

L’Obediència es troba presidida per una Germana Mestra o un Germà Mestre, elegida/elegit com a Gran Mestra o Gran Mestre. En la nostra Obediència aquesta elecció es fa per sufragi universal, cada tres anys, no havent-hi possibilitat de ser elegit més de dues vegades consecutives la mateixa persona —Germana o Germà–.

La Gran Mestra o el Gran Mestre presideix el Gran Consell Simbòlic de l’Obediència, format per conselleres/consellers elegides/elegits dins de cada Lògia entre mestres d’acord amb el nombre de membres de cada Taller. Aquest Gran Consell es reuneix en ple, diverses vegades a l’any i delega llurs poders a una Comissió Permanent entre un ple i un altre. Un cop l’any es reuneix l’Assemblea General, composta per diputades/diputats en representació de cada Lògia.

Les Lògies són Tallers en forma de Centres d’Unió que promouen una amistat veritable entre les persones iniciades, que sense la Francmaçoneria serien estranyes.

Les Lògies són universitats de lliure pensament, respecte mutu, intercanvi d’opinions sense dogma, cosa que enriqueix la personalitat integral de cada membre en fraternitat universal. Per això dins les Lògies no es tracta de religió a nivell d’un credo concret ni qüestions partidistes en política. Es respecta i defensa totalment la llibertat de consciència, fet que comportà des de finals del segle XVIII i el segle XX el principi antiautoritari de maçons que es van definir contra el deisme i contra el teologisme. Així que la Francmaçoneria és plural i fins i tot hi ha Lògies de caire humanista llibertari, com ara les que conformen la Gran Lògia de Pirene (G.·.L.·.D.·.P.·.).

L’Humanisme Llibertari

L’Estimat Gà.·. Gaston Leval (Pierre Robert Piller) definí l’Humanisme Llibertari amb aquestes paraules que fa seves la Gran Lògia de Pirene (G.·.L.·.D.·.P.·.): 

“Per Humanisme Llibertari entenem un pensament viu i una activitat pràctica per a la creació d’una civilització nova. No es tracta d’una vaga filosofia al marge dels problemes concrets que hi ha en la vida social i en l’evolució de la Humanitat. 

Es tracta, ben cert, d’instaurar la igualtat econòmica, així com aconseguir que la nostra espècie gaudeix del major benestar possible i de dignitat gràcies a una ètica que permeti reconstruir la societat  PER A l’ésser humà. 

El combat que nosaltres lliurem és al mateix temps de caire social, intel·lectual i materialment constructiu, dirigit a l’immediat i a un llunyà avenir.”

https://ca.wikipedia.org/wiki/Gaston_Leval