Francmaçones i francmaçons de signe llibertari dels Països Catalans (XXVIII)
Estimat Gà.·. Germàn Horcajada Manzanares
El 8 de maig de 1948 l’Estimat Gà.·. Germàn Horcajada Manzanares pogué escapar de la presó d’Ocaña (Mesa de Ocaña, Toledo, Castella la Nova) amb onze companys cenetistes més, entre ells Juan José Caba Pedrazo, Antonio Ejarque Pina, Eusebio Azañedo Grande, Francisco Romero Gabiz, Francisco García Nieto, José Yáñez García, Manuel Martínez Rodriguez i Pedro González Calero. Tots foren capturats novament, però Antonio Ejarque i Francisco Romero Gamis aconseguiren arribar a l’exili transpirinenc el 18 de maig d’aquell any.
Així, detingut de nou poc després de la fugida, el 5 febrer de 1949 va ser jutjat en consell de guerra sumaríssim a Ocaña junt amb Enrique Marco Nadal, que fou condemnat a la pena de mort la qual finalment seria commutada per trenta anys de presó, mentre ell i Juan José Caba Pedrazo foren condemnats a treta anys de presó [Enrique Marco Nadal, Condenado a muerte, Ed. Mexicanos Unidos, Mèxic (1966)]. Igual que Juan José Caba i altres companys, el Gà.·. Germàn Horcajada Manzanares va ser reclòs a la penitenciaria de Sant Miquel dels Reis, al barri dels Orriols i districte de Rascanya de la ciutat de València (l’Horta, País Valencià).
L’Estimat Gà.·. Germàn Horcajada Manzanares, destacat anarcosindicalista ferroviari barcelonès, anarquista francmaçó i resistent antifranquista, neix a Barcelona.
Ferroviari, junt amb José Ramos i Clemente, fou un militant clau durant els anys republicans en el desenvolupament de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) entre els treballadors ferroviaris de Barcelona, essent el responsable de la ferroviària Subsecció del Nord cenetista en 1932 i membre del Comitè Revolucionari dels ferroviaris l’octubre de 1936.
En 1932 havia fet mítings a Manresa (Bages).
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l’exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i fou internat al camp de concentració de Vernet d’Arièja (Arièja, Occitània) fins que GG.·. francmaçons francesos varen aconseguir fer-lo sortir.
Aleshores, s’establí al poble de La Tur de Querol (Alta Cerdanya), segons consta en el llistat per demanar ajuda solidària de 525 (alguns noms d’aquests es troben repetits i un més d’ells ratllat, el de l’Estimat Gà.·. Cesáreo Vázquez Ambrós) GG.·. exiliats “que es troben a França i fira dels camps de concentració” (en el document original escrit en francès) que redactà el 6 de maig de 1939 l’oficial de Correus que en 1931 havia estat diputat del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) per la circumscripció electoral de Lleó, el Gran Secretari del Gran Orient Espanyol (G.·.O.·.E.·.) l’Estimat Gà.·. Alfredo Nistal Martínez, que aquest envià al Gran Mestre i al Gran Secretari de la Gran Lògia de França (G.·.L.·,D.·.F.·.). Aquest document de maig de 1939 durant l’Ocupació alemanya la Gestapo lliurà una copia als serveis franquistes, que es conserva a l’Arxiu General de la Guerra Civil, a Salamanca, al fons maçònic (lligall 277-A, expedient 497-62).
Entre la munió de les 470.000 persones que va fugir a l’exili durant la Retirada republicana de principis de febrer de 1939, quan la caiguda del Principi de Catalunya en poder de les tropes franquistes, els francmaçons exiliats foren més d’un miler GG.·.. En una llista de francmaçons que es trobaven en territori francès el maig de 1939, fora dels camps de concentració, hi ha personalitats rellevants de la política republicana i del sindicalisme militant, a escala catalana i espanyola [Josep Clara Resplandis, La maçoneria a l’exili: França, 1939, revista EBRE 38, núm. 6 (2011), pp. 101-128]. Altres anarquistes i anarcosindicalistes, com els Estimats GG.·. Eleutelio Quintanilla Prieto, pedagog asturià exiliat aleshores i domiciliat a Canteleu (Seine Maritime, Alta Normandia, Normandia), de qui tenim documentat que pertanyia a la Resp.·. Lògia Jovellanos, núm. 337 del G.·.O.·,E.·. en 1912 i núm. 1 de l’Obediència entre 1924 i 1936, a l’Orient de Xixón (Astúries), quan va haver de deixar de Treballar a causa de la guerra a Astúries. i Martín Alandi Pomer, que el novembre de 1936 formà part com a CNT-AIT del Consell Econòmic de València i a partir del 21 de novembre de 1936 ocupà la Subsecretària de Comerç quan Juan López Sánchez fou ministre de Comerç –entre el 9 i el 19 d’abril de 1937 fou ministre interí de Comerç en absència del titular–, aleshores domiciliat a Sent Bauselí (Erau, Occitània), el qual, iniciat en la Francmaçoneria en 1923, formà part de la Resp.·. Lògia Federación Valentina del G.·.O.·.E.·., a l’Orient de València, on ocupà el càrrec de Mestre de Cerimònies. A partir d’aquestes dades proposem com a hipòtesi de treball poder considerar la possibilitat que els GG.·. que apareixen en el llista serien membres de la mateixa Obediència que envia la missiva a la G.·.L.·.D.·.F.·., el G·.O.·.E.·.. Per això pensem que el Gà.·. Horcajada pertanyia a una Resp.·. Lògia del G.·.O.·.E.·. a l’Or.·. de Barcelona, potser la Resp.·. Lògia Adelante, que durant els anys republicans comptava amb destacats militants de la CNT-AIT, com l’Estimat Gà.·. Jaume Rosquillas Magrinyà, que signava J. R. Magriñà. També hi havia altres Resp.·. Lògies de la mateix Obediència, els Tallers Barcelona i Fénix.
El maig de 1939 solament una part dels GG.·. eren fora dels camps de concentració francesos. Dels 5.000 GG.·. en que comptava la Francmaçoneria en la República Espanyola a primers de 1939, uns 1.200 GG.·, s’exiliaren. Si afegim les famílies dels GG.·. exiliats de 1939 s’arriba a 3.500 persones. Per aquestes mateixes dates hi havia 150 GG.·. internats al camp de concentració de la platja d’Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló), 43 GG.·. al de Sant Cebrià de Rosselló (Costa Sorrenca, Plana del Rosselló, Rosselló), 135 al de Bram (Auda, Occitània) i 25 al de Montoliu (Auda, Occitània).
Amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial interimperialista el Gà.·. Germán Horcajada fou arrestat de nou per les autoritats franceses i com molts destacats militants anarcosindicalistes tancat al castell de Cotlliure (Costa Vermella, Albera marítima, Rosselló). Finalment, el juliol de 1942, acabà internat al camp de concentració francès de Djelfa (الجلفة, al-Jalfa, Algèria, زائر, al-Jazàïr), del qual no sortí fins al desembarcament dels exèrcits aliats.
Amb l’Alliberament tornà a l’hexàgon francès i davant l’escissió de la CNT en 1945 optà pel sector col·laboracionista amb el Govern de la República Espanyola en l’Exili, anomenat Subcomitè Nacional CNT Interior, i alineat amb l’Aliança Nacional de Forces Democràtiques (ANFD), creada l’octubre de 1944, sempre en oposició a la Unió Nacional Espanyola del Partit Comunista d’Espanya (PCE). Un ple de regionals cenetistes de l’Interior celebrat el març de 1943 a Madrid (Madrid, Castella la Nova) havia acordat participar en una aliança política amb el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), Unió General de Treballadors (UGT), Izquierda Republicana (IR), Unió Republicana (UR) i Partit Republicà Federal (PRF), cosa que un altre ple cenetista Interior, el febrer de 1944, dóna per fet. El primer manifest es titulà ¡Al País!, reproduït en 1945 a l’exili mexicà.
Quan el secretari del Subcomitè Nacional en l’exili Enrique Marco Nadal deixà el càrrec per passar a l’Interior, el Gà.·. Gregori Horcajada ocupà aquest càrrec orgànic vacant, que deixà també quan a finals de 1946 penetrà clandestinament a l’Interior com a delegat de l’Organització en l’exili.
Per la seva banda, quan feia poc que havia arribat a l’Interior Marco Nadal al ser detingut el Comitè Nacional dit “col·laboracionista” va fer-ne de secretari.
En el marc de les negociacions entre la CNT Interior “col·laboracionista”, iniciades pels dirigents cenetistes i de l’ANFD Juan José Luque Argente –delegat al Comitè Nacional per les Illes Canàries i representant cenetista a l’ANFD— i Vicente Santamaría –quan era el secretari del Comitè Nacional Interior— i els monàrquics de pretendent Juan de Borbó, per mitjà, entre altres militars, dels generals Alfonso María de Orleans Borbón, Alfredo Kindelán Duany, Antonio Aranda Mata i Juan Beigbeder, així com els coronels Caipo i Cuervo, que demanaven que la CNT donés suport a la restauració monàrquica en un cop d’Estat contra el dictador Franco, cosa que deien que comptava amb ceretes simpaties britàniques i que comptava amb la guarnició de Barcelona i la de Madrid, i potser de Cadis i de València, fou detingut per la policia franquista a Madrid el Gà.·. Horcajada el 16 de maig de 1947 junt als militants Nicolàs Muñiz Alonso, delegat de la regional asturiana i Jerónimo García, del Subcomitè de les Joventuts Llibertàries “col·laboracionistes”. Manuel Martínez Rodríguez, enllaç Interior – Exili, fou arrestat quan intentava passar la frontera transpirinenca, També van ser detinguts Juan José Caba Pedraza, José Yañez García, Antonio Sanfeliu i Francisco Alcaraz. El secretari del Comitè Nacional Interior aleshores, Enrique Marco Nadal, que es trobava en missió orgànica a Barcelona des del 16 de març, va ser detingut el matí del 18 de maig quan es trobava al passeig Colom.
Consta que en 1958 encara estava empresonat al penal de Sant Miquel de Reis. Després de la reunificació cenetista seguí militant fins quan va morir, rebutjant la maniobra cincpuntista [Miguel Iñíguez, Enciclopédia histórica del anarquismo español, tomo I, Asociación Isaac Puente, Vitoria/Gasteiz (2008), pp. 837-838].