Francmaçones i francmaçons de signe llibertari dels Països Catalans (XXXII)
Estimat Gà.·. Martín Alandí Pomer
El 12 de setembre de 1973 mor a Ris-Orangis (Essone, Illa de França) l’anarcosindicalista i francmaçó Estimat Gà.·. Martín Alandí Pomer –a vegades el seu nom citat erròniament com José. Havia nascut l’11 de novembre de 1895 a València (l’horta de València, País Valencià) –algunes fonts citen erròniament Port de Sagunt (Sagunt, Camp de Morvedre, País Valencià)–. El seu pare es deia Josep Alandí García, carboner, i la seva mare, Maria Pomer Sugarra. Sembla que es va criar a Port de Sagunt, d’on era la seva mare.
En 1912 va fer oposicions per a Correus i Telègrafs i en 1916 va ser cridat a fer el servei militar.
En 1930 i 1931 era membre, amb l’anarquista Marí Civera Martínez, de la junta directiva de la Societat Valenciana de Conferències.
Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), en 1931 presidí el Centre d’Estudis Socials (CES) de València, on va fer, entre 1931 i 1933, diverses conferències, com «La incorporación de la técnica al movimiento social» i altres.
En 1931 era president de l’Associació d’Empleats i Dependents del Mont de Pietat de València.
Simpatitzà amb l’estratègia trentista.
El novembre de 1936 formà part, amb Domingo Torres Maeso i Higinio Noja Ruiz, del Consell Econòmic de València i entre l’1 i el 4 de desembre d’aquell any fou un dels promulgadors de les normes reguladores obligatòries de les col·lectivitzacions i dels centres socialitzats.
A favor de la participació confederal en el Govern de la República Espanyola, a partir del 21 de novembre de 1936 ocupà la subsecretària de Comerç quan Juan López Sánchez fou ministre de Comerç –entre el 9 i el 19 d’abril de 1937 fou ministre interí en absència del titular–.
Col·laborà en la publicació Libre-Studio (1936-1938) de València.
Cap al final de la guerra formà part del Consell Nacional de la Infància Evacuada (CNIE), un òrgan creat pel Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts l’estiu de 1937. Aquest òrgan tenia per objectiu la creació i gestió de colònies infantils tan en territori republicà com a l’estranger on es poguessin refugiar els infants afectats per la Guerra Civil. Al llarg dels vora 18 mesos de funcionament el consell va estar organitzat en diverses seccions o conselleries que s’ocupaven de la propaganda, els abastiments, la sanitat, l’economia de les colònies, les residències, el personal pedagògic o les relacions exteriors de l’òrgan. Entre els consellers del CNIE hi havia Maria Zambrano, que va ocupar la conselleria de propaganda entre octubre de 1937 i gener de 1938; Regina Lago, consellera de personal i orientació pedagògica des de la creació de l’òrgan fins a gener de 1938; Angústias Díaz Usón; Josepa Bastard; Edelmiro Borrás o Coloma Feliubadaló. També hi van col·laborar Joan Comas Camps i l’Estimat Gà.·. Eleuterio Quintanilla, qui va exercir de vicepresident del consell durant diversos mesos.
Fent feina del CNIE a l’exterior, els primers mesos de 1939 es troba exiliat a Sent Bausèli de Pedoci (Erau, Occitània), segons un llistat maçònic, però més endavant passa la frontera del Pirineu Oriental, arriba a València per rellançar la CNT i és capturat pels franquistes i tancat a la presó valenciana de Sant Miquel dels Reis, on en 1942 fou secretari del Comitè de la CNT a la presó.
Un cop lliure, s’exilia de nou i s’instal·la a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània). En 1947 defensa les posicions del Subcomitè Nacional de la CNT en l’Exterior, vinculat als governs en l’Exili de la República Espanyola, anomenada «política» i «col·laboracionista» amb els governs republicans.
El 22 de gener de 1961 va fer a París (Illa de França) la conferència «Primer plano y perspectiva de los sindicatos».
El 12 de març de 1967 va ser nomenat a París vicesecretari de la Comissió Coordinadora de «Los Amigos de la CNT de España», grup de tendència ex «col·laboracionista» que des de París encapçalà Antonio Barranco Hanglin, i com a tal defensà el cincpuntisme.
Deixà uns apunts sobre «la nova civilització dels sindicats» i en unes notes sobre la llibertat.
La companya fou Consuelo Rosell.
En 1923 s’inicià a la Francmaçoneria en la Resp.·. Lògia «Federación Valentina» del Gran Orient Espanyol (G.·.O.·.E.·.), a l’Or.·. de València.
Entre la munió de les 470.000 persones que va fugir a l’exili durant la Retirada republicana de principis de febrer de 1939, quan la caiguda del Principat de Catalunya en poder de les tropes franquistes, els francmaçons exiliats foren més d’un miler GG.·.. En una llista de francmaçons que es trobaven en territori francès el maig de 1939, fora dels camps de concentració, hi ha personalitats rellevants de la política republicana i del sindicalisme militant, a escala catalana i espanyola [Josep Clara Resplandis, La maçoneria a l’exili: França, 1939, revista EBRE 38, núm. 6 (2011), pp. 101-128]. Altres anarquistes i anarcosindicalistes, com els Estimats GG.·. Eleutelio Quintanilla Prieto, pedagog asturià exiliat aleshores i domiciliat a Canteleu (Seine Maritime, Alta Normandia, Normandia), de qui tenim documentat que pertanyia a la Resp.·. Lògia «Jovellanos», núm. 337 del G.·.O.·,E.·. en 1912 i núm. 1 de l’Obediència entre 1924 i 1936, a l’Orient de Xixón (Astúries), quan va haver de deixar de Treballar a causa de la guerra a Astúries. i Martín Alandi Pomer, que el novembre de 1936 formà part com a CNT-AIT del Consell Econòmic de València i a partir del 21 de novembre de 1936 ocupà la Subsecretària de Comerç quan Juan López Sánchez fou ministre de Comerç –entre el 9 i el 19 d’abril de 1937 fou ministre interí de Comerç en absència del titular–, aleshores domiciliat a Sent Bausèli de Pedoci, el qual, iniciat en la Francmaçoneria en 1923, formà part de la Resp.·. Lògia «Federación Valentina» del G.·.O.·.E.·., a l’Orient de València, on ocupà el càrrec de Mestre de Cerimònies. A partir d’aquestes dades proposem com a hipòtesi de treball poder considerar la possibilitat que els GG.·. que apareixen en el llista serien membres de la mateixa Obediència que envia la missiva a la G.·.L.·.D.·.F.·., el G·.O.·.E.·.. També hi consta Estimat Gà.·. Germàn Horcajada Manzanares, anarquista i destacat anarcosindicalista ferroviari barcelonès i aleshores exiliat La Tur de Querol (Alta Cerdanya) després de sortir del camp de concentració de Vernet d’Arièja (Arièja, Occitània), en el llistat per demanar ajuda solidària de 525 (alguns noms d’aquests es troben repetits i un més d’ells ratllat, el de l’Estimat Gà.·. Cesáreo Vázquez Ambrós) GG.·. exiliats “que es troben a França i fira dels camps de concentració” (en el document original escrit en francès) que redactà el 6 de maig de 1939 l’oficial de Correus i Telègrafs que en 1931 havia estat diputat del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) per la circumscripció electoral de Lleó, el Gran Secretari del G.·.O.·.E.·. l’Estimat Gà.·. Alfredo Nistal Martínez, que aquest envià al Gran Mestre i al Gran Secretari de la Gran Lògia de França (G.·.L.·,D.·.F.·.). Aquest document de maig de 1939 durant l’Ocupació alemanya la Gestapo lliurà una copia als serveis franquistes, que es conserva a l’Arxiu General de la Guerra Civil, a Salamanca, al fons maçònic (lligall 277-A, expedient 497-62).
En 1946 el Gà.·. Martín Alandí Pomer era un dels 20 membres de la Resp.·. Lògia «Esperanza», de parla castellana, a l’Or.·. de Marselha, integrada en el Gran Orient de França (G.·.O.·.D.·.F.·.).
El Gà.·. Martín Alandí Pomer va morir el 12 de setembre de 1973 al Sanatori dels Ferroviaris de Ris-Orangis (Essone, Illa de França).
