Francmaçones i francmaçons de signe llibertari dels Països Catalans (XI) Estimat Gà.·. Antoni Coll Sastre (nom simbòlic Epicuro) 

Francmaçones i francmaçons de signe llibertari dels Països Catalans (XI)

Estimat Gà.·. Antoni Coll Sastre (nom simbòlic Epicuro) 

El 7 de gener de 1937 és assassinat per elements franquistes autòctons a l’illa de Mallorca (Illes Balears) l’industrial licorista, periodista, militant anarquista i francmaçó Estimat Gà.·. Antoni Coll Sastre. Havia nascut en 1892 a Palma (Mallorca, Illes Balears).

Tenia una fàbrica de licors a la barriada de Son Alegre de Palma, en 1924 fou iniciat dins la Francmaçoneria amb el nom simbòlic Epicuro i va exercir de Mestre de Cerimònies en la Resp.·. Lògia Pitàgores

S’afilià al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i a la Lliga Laica, de la qual fou directiu.

Durant la República, fou administrador de Cultura Obrera, òrgan de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) a les Illes Balears, i tresorer de l’Ateneu Sindicalista.

Després del cop militar feixista, el 9 d’agost de 1936 fou detingut i empresonat. El 7 de gener de 1937 fou posat en llibertat i assassinat amb l’aplicació de la tristament famosa llei de fugues en algun indret de l’illa, segurament pels mateixos militants mallorquins del partit Acció Popular, una formació política confessional catòlica dels anys republicans fundada per Ángel Herera Oria, que tenia per lema “Religió, Família, Orde, Treball i Propietat”, que aglutinà la pro feixista CEDA de Gil Robles.

Oficialment desaparegut, en 1941 fou condemnat a cinc anys d’inhabilitació pel Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques.

El 8 de novembre de 1943 una escriptura notarial el declarà mort per absència a efectes legals.

A l’ArxiuGeneral de la Guerra Civil Espanyola a Salamanca (Lleó), hi ha la voluminosa documentació de la Causa Militar 1305/936 oberta l’agost de 1936 contra la Francmaçoneria mallorquina i eivissenca, un fons compost per 1.760 folis, mots escrits a dues cares i distribuïts en 15 rotllos (Caixes 1269 i 1270). En aquesta causa franquista hi consta que el juliol de 1936 treballava a l’Or.·. de Palma la Resp.·. Lògia Pitàgores, sota els auspicis del Gran Orient Espanyol (G.·.O.·.E.·.), Taller fundat el 9 de febrer de 1932 por nou Germans. L’Estimat Gà.·. promotor i primer Venerable Mestre fou Jaume Valls Segura, grau 30è obtingut en la Francmaçoneria mexicana. Entre 1932 i 1936 hi havia a aquesta Resp.·. Lògia quaranta GG.·.

El juliol de 1936 comptava amb trenta GG.·. en actiu i el Venerable Mestre era l’Estimat Gà.·. Pere Grau Dauset –delegat de la Societat d’Autors i director de l’Acadèmia Santo Domingo de Guzmán–.

A finals de juliol de 1936, militants d’AccióPopular, dirigits pel capità d’Artilleria retirat Pascual Zaforteza Villalonga, acompanyat del seu germà Antonio, el també capità retirat del mateix cos, i el tinent d’Intendència Lorenzo Serra Siquier, assaltaren el Temple de la Resp.·. Lògia Pitàgores, al carrers Anselm Turmeda núm. 32, 1er pis, amb la cantonada del carrer Escultor Galmés, traslladant el mobiliari, ornaments, emblemes i documentació localitza (dues columnes de guix, sis columnes de cartró, vuit pupitres, dos sofàs, divuit cadires, quatre estàtues, dues pedres, una enclusa i un martell, vuit adornaments de cartró, dos cartells, vuit manils, cinc collars de tela, tres espasses, un recipient almoiner, un compàs, dos escaires, un baldaquí, una corda amb nus, una tarima amb barana, una catifa maçònica, nou aparells de llum, dos tamborets, una calavera, dues tíbies d’os i fusta, una tauleta, un tinter i una túnica amb caperutxa) al local del partit Acció Popular, al carrer Zagranada núm. 16.

Aleshores, el capità Pascual Zaforteza ordenà al tinent d’Artilleria retirat Antonio Miralles Ribas, que acompanyat de tres militants del partit, que se personaren en el domicili del Secretari Guarda Segells de la Resp.·. Lògia Pitàgores, l’Estimat Gà.·. Josep Vidal Rosselló, on requisaren els llibres d’actes, la correspondència i tota la documentació que hi trobaren i que posteriorment va servir per iniciar la repressió contra la Francmaçoneria mallorquina.

El 7 d’agost de 1936, dos dies abans de la detenció de l’Estimat Gà.·. Antoni Coll, el capità Pascual Zaforteza donà part per escrit a l’auditor de Guerra, de l’ocupació del Temple i les requises realitzades pels elements feixistes mallorquins. En l’escrit, el militar franquista informava que en la documentació esmentada no hi consta l’afiliació a aquesta Resp.·. Lògia de cap oficial de l’Exèrcit espanyol. Aleshores, el comandant militar nombrà al tinent coronel Joan Coll Fuster, jutge instructor de la Causa 162/936 per a que realitzava les oportunes investigacions. El Jutge militar es personà l’11 d’agost en el local mallorquí d’AccióPopular per fer-se càrrec de tota la documentació de la Resp.·. Lògia Pitàgores, ornaments i mobiliari requisat. 

L’Ajuntament confirmà que el propietari del local del Temple era Joan Radó Nadal, brigada de l’exèrcit destinat en Campos (Migjorn, Mallorca, Illes Balears), el qual requerit pel jutge militar, manifestà que havia llogat el local a una societat benèfica, en la que la qual figurava com a president l’Estima Gà.·. Dionís Pastor, catedràtic de l’Escola de Belles Arts.

El jutge instructor inicià els interrogatoris a aquells Germans que havia aconseguit localitzar, i entre les declaracions, consta en la causa la del Gà.·. Secretari Guarda Segells Josep Vidal Rosselló, que afirma que el Resp.·. Taller comptava amb uns vint-i-vuit afiliats i que destacava en els seus Treballs l’Estimat G`.·. Jaume Valls. 

L’Estimat Gà.·. Mariano Paniello, del grau 32, constava en els llibres d’actes com assidu visitant a la Resp.·, Lògia Pitàgores. Nacionalitzat en els EUA, on va obtenir aquest grau i havia participat en la iniciació de l’Estimà Gà.·. Manuel Azaña en una celebració ritual que va detallar en una carta dirigida al jutge. El Gà.·. Paniello era un agent comercial i com a súbdit nord-americà va poder fugir de Palma en el creuer Raleigh, que recollí a nombrosos estrangers i els traslladà al port de Marsella (Boques del Roine, Provença-Aups-Còsta d’Azur, Occitània).

El 17 de novembre de 1936, el jutge instructor redactà un llarg informe dirigit a l’Auditoriade Guerra, en el que consta que solament s’ha localitzat dinou GG.·. de la Resp.·. Lògia Pitàgores

El 2 de desembre de 1936, el Comandant Militar nomenà al capità d’ Enginyers Luis Zaforteza Villalonga, marqués del Verger, el nou jutge instructor de la Causa 1305/936. S’havia iniciat el 19 de juliol de 1936 amb els registres i les investigacions, autoritzat, segons ell, per l’auditor de Guerra i posteriorment pel governador civil José Rubí, autorització que quedà sense efecte el 20 d’octubre per orde del nou governador, Mateo Llobera. El capità, que disposava de la documentació confiscada a la Resp.·. Lògia Pitàgores, començà la seva feina recopilant tots els noms que localitzà (maçons mallorquins, GG.·. visitants o membres d’altres Resp.•. Lògies, aplegant un total de dos-cents seixanta quatre noms. Però, concentrà les indagacions en vuitanta-cinc  GG.·., dels quals vint i dos corresponien als afiliats a la Resp.·. Lògia Sol Naixent, a l’Or.·. d’Eivissa. Cità els testimonis i els acusats que pogué localitzar. Entre els testimonis hi havia el comerciant Antonio Alfredo Llompart Julià, que manifestà tenir relació amb el pare Joan Tusquets Terrats, sacerdot barceloní antisemita i obsessionat en combatre la Francmaçoneria i la Teosofia. El 3 de març de 1938 i després de quinze mesos d’instrucció del procés militar, el jutge instructor elevà al comandant militar de Balears els antecedents del sumario i les seves conclusions. Destaca els inicis i les activitats la Resp.·. Lògia Pitàgores i la seva relació amb la Rama Ramón Llull de la Societat Teosòfica, de la qual informa que com les ordes rebudes se referien únicament a la Maçoneria, deixa de consignar allò referent a la Societat Teosòfica, de la que considera ser una “…verdadera iniciación a la Masonería y debo manifestar obran en mi poder los nombres de los asociados.”  El Jutge instructor comptava amb dotze maçons o presumptes maçons tancats en camps de concentració de l’Illa de Mallorca; vuit GG.·. que els donava com a desapareguts, quant en realitat havien estat assassinats (els Estimats Germans Antoni Coll Sastre, Àngel Fernández Lafont, Pere Grau Dauset, Joan Matas Soler, Dionís Pastor Balsero, Antoni Roca Alemany, Josep Agapito Segura Bonnin i Jaume Valls Segura) i sis GG.·. es trobaven en presons militars o civils.

Hi havia algun tipus de descoordinació en l’estament militar franquista,  ja que el jutge instructor dóna per desaparegut al catedràtic i Estimat Gà.·. Josep Maria Olmos Escobar, quan en realitat, condemnat en un consell de guerra sumaríssim, havia estat afusellat el 3 de novembre de 1936, acusat de posseir un pistola.

Encara el 23 de setembre de 1940, el capità general Alfredo Kindelán Duany ordenà enviar al Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme tota la documentació d’aquesta causa militar contra la Francmaçoneria de les Illes, formada per 15 rotllos, amb 1.760 folis mecanografiats.  

Antoni Coll és el primer per la dreta de la segona fila

Francmaçones i francmaçons de signe llibertari dels Països Catalans (X)

Francmaçones i francmaçons de signe llibertari dels Països Catalans (X)

Estimat Gà.·. Jaume Serra (Jacques)

El 26 de setembre de 1915 neix a Alcarràs (Segrià, Terres de Ponent) l’anarquista, lliurepensador i francmaçó Estimat Gà Jaume Serra, també anomenat a l’exili francès Jaime i Jacques. Ha complert 103 anys.

Fill de petits propietaris de pagès i políticament republicans però oposats al col·lectivisme agrari Jaume Serra a principis dels anys trenta del segle passat, quan solament comptava 15 anys, es relaciona amb amics seus que militen a Lleida (Segrià, Terres de Ponent) a les Joventuts Llibertàries, mentre fa d’aprenent en una barberia de la ciutat i estudia els vespres en una escola racionalista, seguidora de la pedagogia de l’Estimat Gà.· Francesc Ferrer i Guàrdia.

El juliol de 1936, quan el cop militar franquista, s’incorpora, com a milicià quan passa per Lleida, en la Columna Durruti (que amb la militarització fou la de l’Exèrcit Popular de la República espanyola) essent ferit al front d’Aragó, quan combatia en la secció de mitralladores, en el braç esquerra. Una bala li travessa el braç esquerra i com ell mateix explica: «Si ella m’hagués travessat el meu ca, jo no estaria aquí per explicar-ho… ».

El 23 de novembre de 1936 és una de les desenes de milers de persones que participen a Barcelona als funerals de Buenaventura Durruti, mort al front de Madrid el 20 de novembre.

En el decurs de la Retirada de primers de febrer de 1939 passa la frontera del Pirineu pel coll del Portús (Albera, Vallespir) i les autoritats franceses l’internen  al camp de concentració d’Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló) i, després, al de Bram (Aude, Occitània). Per contra, el seu germà es rebutjat a la frontera i empresonat pels franquistes, morin a la presó.

Jaume Serra rebutja entrar en les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE) de l’Exèrcit francès per poder sortir del camp de Bram: «Jo ja havia fet tres anys de guerra militaritzat, ja en tenia prou», cosa que possiblement el salvà d’anar a parar en un camp nazi com a apàtrida (així ha pogut complir 103 anys). Va tenir la sort de trobar l’ajuda d’un pagès dels entorns de Bourges (Chere, Centre – Vall del Loira) que el reclamà per treballar la terra. Aviat se’n va en bicicleta fins a Bordeus (Girona, Nova Aquitània, Occitània) i, a peu, arriba a Marsella (Boques del Roine, Provença-Aups-Còsta d’Azur, Occitània), on, gràcies a la complicitat d’un funcionar del consolat espanyol, aconsegueix estar documentat legalment i no haver de viure amagat.

Durant l’Ocupació ajuda com pot a la Resistència.

Amb l’Alliberació s’instal·la a Ais en Provença (Boques del Roine, Provença-Aups-Còsta d’Azur, Occitània) on fa de barber pel seu compte anomenant la seva barberia «Le Barbier de Séville», i, després, fa de marxant ambulant amb un camió nomenat «Aix bazar», sobretot als mercats d’Ais i de Gardana (Boques del Roine, Provença-Aups-Còsta d’Azur, Occitània).

Molt actiu en actiu en el grop local Francisco Ferrer de la Libre Pensée, organitzà sobretot amb l’anarquista i geògraf Roland Breton (1931-1916), de nombroses conferències, algunes a cura d’anarquistes com Charles-Auguste Bontemps (1893-1981) o Hélène Hernández (1955).

És el degà del Centre International de Recherches sur l’Anarchisme (CIRA) de Marsella, amb 103 any d’edat.

També milita des de l’any 2002 a l’Observatoire de la Laïcité del País d’Ais en Provença.

Al començament dels anys 1990 fou un dels primers membres de la SCI Les Acrates, fundada per l’anarquista i Estimat Gà.·. René Bianco a fi d’adquirir un local a Marsella pel Centre International de Recherches sur l’Anarchisme (CIRA) de Marsella.

Iniciat en la Francmaçoneria pertany, des de 1977, a la Resp.·. Lògia La Chaine d’Union.

En 1969 residia al barri de Luyes, d’Ais en Provença.

El 26 de setembre de 2018, el Gà.·. Jaume Serra ha celebrat el seu 103 aniversari acompanyat pels seus fills, néts i besnéts, segons informa CIRA de Marsella.

Als 103 anys, manté els seus ideals llibertaris de la seva joventut i diu, amb un somriure irònic, segons explica CIRA de Marsella: «L’Anarquia és la més alta expressió de l’ordre, així que en tant no hi haurà l’Anarquia hi ha merder».

Bibliografia bàsica: Note du CIRA Marseille (octubre de 2018); R. D. (20/10/2018) Dictionnaire International des militants anarchistes, Jacques Ser

Francmaçones i francmaçons de signe llibertari dels Països Catalans (IX) Estimat Gà.·. Josep Comas Solà

Francmaçones i francmaçons de signe llibertari dels Països Catalans  IX.  Estimat Gà.·. Josep Comas Solà

El 19 de desembre de 1868 neix a Barcelona l’astrònom, divulgador científic, francmaçó, espiritista, teosofista i anarquista Estimat Gà.·. Josep Comas Solà. Fill d’un comerciant progressista, de jove s’apassionà per l’astronomia i quan només tenia 15 anys publicà un assaig en la revista francesa L’Astronomie sobre un meteorit que havia caigut a Tarragona (Tarragonès).
En 1889 es llicencià en Física i Matemàtiques a la Universitat de Barcelona. A partir de 1896, i fins a 1900, treballà a l’Observatori Català de Sant Feliu de Guíxols (Vall d’Aro, Baix Empordà), estació astronòmica privada acabada de fundar l’industrial del suro Rafael Patxot Jubert, on descobrí aspectes importants del planeta Mart.
Després realitzà un viatge d’estudis a Itàlia i a l’illa de Sicília, visitant els principals observatoris i els volcans Vesuvi i Etna
En 1901 ingressà en la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on impulsà la fotografia i el cinema aplicats a l’astronomia, i durant els anys següents es lliurà a aconseguir la creació d’un observatori al Tibidabo. Un cop creat aquest en 1904 dirigí l’Observatori Fabra a la muntanya barcelonina, ajudat un temps per l’enginyer i geòleg valencià anarquista l’Estimat Gà.·. Albert Carsí, fins a la seva mort. En aquest observatori realitzà nombrosos descobriments (dos cometes, dues estrelles variables, 11 asteroides, etc.) i estudià sistemàticament planetes, satèl·lits, asteroides i altres astres (Júpiter, Saturn, Mercuri, Tità,  etc.). 
En 1910 col·laborà en els primers vols d’avió a tot l’Estat espanyol.
En 1911 fundà i presidí, també fins a la seva mort, la Societat Astronòmica d’Espanya –posteriorment s’afegí Amèrica–. A més, va ser membre de diverses societats astronòmiques europees i de l’organització internacional Acadèmica de les Nacions. En 1917 participà a Sevilla (Andalusia) en el Congrés de l’Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències
En 1920 participà en la fundació de la primera emissora de ràdio de l’Estat espanyol (EAJ-1), on portà un programa de divulgació científica.
Cofundador del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), disposà d’un dels primers cotxes a motor d’explosió que van circular per Barcelona.
En 1923, amb la visita d’Albert Einstein a Barcelona i el debat suscitat, es mostrà partidari de la teoria de la relativitat, però amb el temps canvià de bàndol.
En 1930 fou membre del Comitè Executiu de la Difusió Luminotècnica de Barcelona i de la seva «Exposició de Llum».
Durant la Guerra Civil, dirigí el Servei d’Astronomia de la Generalitat de Catalunya al socialitzat Observatori Fabra.
Afiliat al Sindicat de Professions Liberals de Barcelona de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), destacà com a divulgador científic a ateneus llibertaris, escoles racionalistes, sindicats i centres populars i en publicacions llibertàries (Tiempos Nuevos, etc.) i de tota casta (La Vanguardia, Última Hora, La Actualidad, Revista de la Sociedad Astronómica de España y América, Urania, Boletín del Observatorio Fabra. Sección Astronómica, etc.).  
Comas Solà pertanyia a més de la Francmaçoneria al Club Teosòfic de Barcelona, al qual també hi pertanyia el republicà i francmaçó l’Estimat Gà.·. Ventura Gassol, que fou conseller del Govern de la Generalitat de Catalunya. 
Amb el Gà.·. Albert Carsí Lacasa col·laborà a l’anarquista Escola Natura, popularment anomenada «La Farigola».
En 1936 dirigí la instal·lació climatològica i meteorològica del Laboratori Confederal d’Experimentacions ubicat a Masnou (Baix Maresme).
Va ser autor de nombrosos llibres i publicacions científiques, especialment sobre astronomia i sismologia, entre les quals podem citar Determinaciones del diámetro de Venus (1902), Distribución de los astros en el espacio (1902), El eclipse de sol de treinta de agosto de 1905 (1905), Astronomía y ciencia general (1907), El espiritismo ante la ciencia. Estudio crítico sobre la mediumnidad (1907 i 1986), El cometa Halley (1910), Album fotográfico de la zona eclíptica (1915), Abstracción y realidad (1925), Astronomía (1925), El Cielo (1927), Estereocopia astronómica (1929), etc.
El Gà.·. Josep Comas Solà va morir el 2 de desembre de 1937 a Barcelona a causa d’una broncopneumònia i el seu funeral constituí una gran manifestació de dol on intervingueren, a més de entitats populars i representacions governamentals, una delegació de la CNT-AIT i nombrosos militants anarcosindicalistes –el seu enterrament va ser presidit per l’Estimat Gà.·. Lluís Companys i per Frederica Montseny–.
Llegà la seva casa-observatori  Vil·la Urania, al carrer Saragossa, terrenys i els seus valuosos aparells astronòmics a la ciutat de Barcelona, on ara hi ha un centre cívic d’activitats veïnals.
El mateix 1937 l’Oficina de Propaganda de la CNT-AIT, de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) editaren el llibre José Comas Solà. El hombre por Alberto Carsí. El científico por Joaquín Febrer, amb un pòrtic del mallorquí Bernat Pou. En 2004 l’Ajuntament de Barcelona publicà la biografia Josep Comas i Solà, astrònom i divulgador, coordinat per Antoni Roca Rosell.
El Gà.·. Josep Comas i Solà apadrinà al profà Alberto Carsí per entrar en la Resp.·. Lògia Cosmos núm. 62 de la Gran Lògia d’Espanya (G.·.L.·.E.·.), a l’Or.·. de Barcelona, amb el nom simbòlic de l’estel Canopus. Alberto Carsí arribà al grau 33 del Ritu Escocès Antic i Acceptat (R.·.E.·.A.·.A.·.).
La Lògia Cosmos havia estat constituïda entre desembre de 1929 i gener de 1930 en la G.·.L.·.E.·.. Pel juliol d’aquell any aquest Resp.·. Taller va ser un dels protagonistes de l’escissió en la seva Obediència, quan comptava amb dotze membres, entre els quald hi havia els Estimats GG.·. Albert Carsí i Manuel Ximénez. El Gà.·. Ximénez havia fet circular a principis de 1930 un full anònim, signat amb com a Grupo La Verdad, que desautoritzava l’Estimat Gà.·. Francesc Esteva con a Gran Mestre (president) de la G.·.L.·.E.·.. A finals d’any eren dinou membres.
Des de les barcelonines RResp.·. Lògies Cosmos i Inmortalidad –aquest Resp.·. Taller amb els Estimats GG.·. Eveli Torent i Frederic Climent Terrer, i que tenia tendències teosòfiques i espiritistes, filosòfica i polititzada alhora, que s’havia constituït  l’1 d’abril de 1925 dins la Gran Lògia Regional del Nord-est (G.·.L.·.R.·.N.·.E.·.) però el maig de 1927 s’escindí per entrar en la G.·.L.·.E.·.— van intentar unificar la Maçoneria Simbòlica (primers tres graus) a partir de la G.·.L.·.E.·. i del Gran Orient Espanyol (G.·.O.·.E.·.).
A finals de maig de 1930 els Estimats GG.·. Albert Carsí, Manuel Ximénez, Eveli Torent i Frederic Climent Terrer (el qual a més de destacat francmaçó era un dels responsables a Catalunya de la Societat Teosòfica) distribuïren el manifest ‘Por la Unidad Masónica’, el qual recollia la proposta d’unió maçònica simbòlica de la IX Assemblea Nacional Simbòlica del G.·.O.·.E.·., que es celebrava aquells dies. El manifest, signat per aquests quatre francmaçons. i, a més, de l’Estimat Gà.·. Joan Casanovas, afirmava que la proposta del G.·.O.·.E.·. resumia el desig de “quasi tot el poble maçònic” i l’esperit democràtic indispensable en l’Augusta Orde.
La G.·.L.·.E.·. celebrà els dies 8 i 9 de juny de 1930 a l’Or.·. de Madrid (Castella la Nova) la seva Gran Assemblea Ordinària, en la qual es palesà la insatisfacció que hi havia en amplis sector d’aquesta Obediència (federació associativa de lògies). En el decurs de l’assemblea, el Gà.·. Manuel Ximénez es declarà autor del manifest ‘Por la Unidad Masónica’ i dimití com a membre de la Comissió de Justícia de la G.·.L.·.E.·., segons constà en l’acta. En la ment de tothom hi havia la proposta, feta un mes abans pel GOE, d’unir ambdues obediències ena sola maçoneria simbòlica espanyola. La Regional del Nord-est de la G.·.L.·.E.·. hi va presentar els punt bàsic per arribar a la unió simbòlica, que l’assemblea va aprovar per unanimitat. Però, l’acord no constà en la publicació de l’acta corresponent. Davant aquesta situació la Regional del Nord-est va decidir la seva autodissolució el 10 de juliol de 1930 a fi de precipitar la unió simbòlica. Els partidaris de la fusió amb el G.·.O.·.E.·. van organitzar una Assemblea de Mestres Maçons l’11 de juliol de 1930 conjuntament amb la dissolta Regional del Nord-est. Amb el pretext d’una conferència que va donar el Gà.·. Carsí, un nombre considerable de Mestres Maçons d’ambdues Obediències es va reunir en el Ateneu Humanidad, seu de la G.·.L.·.E.·., a l’Or.·. de Barcelona, on també es reunien diverses lògies de la Regional del Nord-est. S’acordà l’expulsió de l’Estimat Gà.·. Francesc Esteva Bertran (nom simbòlic, Riego), l’Estimat Gà.·. Louis Gertsch i de tota la cúpula de la G.·.L.·.E.·.. Aleshores, vuitanta-set Mestres Maçons formaren  una assemblea constituent i el 5 d’agot d’aquell any es nomenà un Sobirà Consell de Govern de la doblada G.·.L.·.E.·., amb el Gà.·. Manuel Ximénez com a Gran Mestre; l’Estimat Gà.·. Antoni Montaner Castaños, President; l’Estimat Gà.·. Francesc Borrell, Gran Primer Vigilant; l’Estimat Gà.·. Frederic Climent Terrer, Gran Orador; el Gà.·. Albet Carsí, Gran Orador Adjunt, i Joseph Olivart Sapera, Gran Secretari, entre altres càrrecs. El sector minoritari de la G.·.L.·.E.·. romangué fidel al Gà.·. Francesc Esteva. La Resp.·. Lògia Cosmos passà amb altres al sector fusionista. Així sorgí una nova Obediència, la Gran Lògia Unida (G.·.L.·.U.·.), autotitulada ”Antes Gran Logia Española”, i es qualificava de “provisional” a l’espera de “la fusió resultant”. De fet, fou una efímera Obediència, amb 204 membres, 123 dels quals procedents de la Regional del Nord-est i 91, de la G.·.L.·.E.·.. Un mes després de la seva constitució, aquesta nova obediència comptava amb 288 membres. La G.·.L.·.U.·. s’acostà al G.·.O.·.E.·., segons consta en un extens comunicat del 25 d’octubre de 1930. Finalment, el 25 de febrer de 1931 es formà la Gran Lògia Regional Unida del Nord-est (G.·.L.·.R.·.U.·.N.·.E.·.) unida al G.·.O.·.E.·., amb 208 membres i onze lògies, entre elles la Resp.·. Lògia Cosmos.
La Resp.·. Lògia Cosmos va distribuir un escrit dirigit a diverses Resp.·. Lògies a l’Or.·. de Barcelona on es denunciava l’augment d’espectacles al Paral·lel considerats, al seu entendre, que eren de caire pornogràfic. En 1932 l’Estimat Gà.·. Miquel Serra Pàmies n’és el seu Secretari Adjunt. A principis de 1935 s’autodissolt dient que era a causa dels Fets del Sis d’Octubre de 1934 i també a causa de les difamacions provinents de la campanya antimaçònica del prevere Joan Tusquets i Terrats. Aquesta Resp.·. Lògia es va refer posteriorment i el darrer document conegut és del desembre de 1938, poc abans de la Retirada republicana de final de gener i primers de febrer de 1939. [Pere Sánchez Ferrer, De la Gran Logia Simbólica Regional Catalana a la Gran Logia Española. Un ejemplo de vocación política en la masonería peninsular (1886-1939), Universitat de Barcelona, 1990].
En el context de la societat catalana del temps de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera i la República del 14 d’abril de 1931 es destacà el prevere de Barcelona Joan Tusquets i Terrats, oncle patern d’Ester i Òscar Tusquets, i les seves edicions Las Sectas. Joan Tusquets  entre 1932 i 1936 edità vuit llibres. Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera la jerarquia catòlica catalana ja havia vist en aquest prevere agut i intel·ligent l’eina prolífera per fer campanyes contra la Francmaçoneria i la Teosofia.  Joan Tusquets aconseguí un exemplar del full del Gà.·. Ximémez que el va reproduir l’any 1932 en el seu llibre antimaçònic ‘Orígenes de la Revolución española’. El 22 de febrer de 1934 en un escrit al diari carlí El Correo Catalán, el manipulador Tusquets –que disposava de documentació autèntica– va canviar el sentit de l’escrit ‘Contra la pornografia’, redactat per la Resp.·. Lògia Cosmos, en que es lamentava que en locals d’espectacle del Paral·lel barcelonès hi hagués espectacles pornogràfics i es demanava fer quelcom per posar remei aquela situació considerada immoral, tot afirmant el prevere que a les Resp.·. Lògies es redactava “pornografia clandestina” com provava el document i fent un sil·logisme oportunista considerava que l’arrel de la pornografia a Catalunya provenia de les lògies maçòniques. De tot plegat, Tusquets acusava als Estimats GG.·. Albert Carsí i Guillermo Cedrón i finalment deia que l’Estimat Gà.·. Miguel Morayta Sagrari (simbòlic, Pizarro) –que havia estat gran mestre del Gran Orient Espanyol (G.·.O.·.E,·.) i morí el 1917– de ser partidari d’una “iniciació sexual” maçònica [Pere Sánchez Ferré, La maçoneria a Catalunya (1868-1947), Clavell Cultura, Premià de Mar, 2008, vol. 2 de l’obra, pàgines 107-112, 158-160, 189-190].
En 1905 els GG.·. Josep Comas Solà, Albert Carsí i el músic i camarada de lluita pacifista Pau Casals i Defilló formaren el Comitè català contra la guerra, primer òrgan antibel·licista documentat en l’Estat espanyol. Més endavant, Pau Casals seria el compositor de l’Himne de les Nacions Unides (ONU).
El Gà.·. Comas Solà l’any 1933 formà part del Comitè català contra la guerra imperialista, el qual el juny d’aquell any va editar el primer número de la revista Guerra a la guerra, en el que hi havia escrits entre altres autors d’Henri Barbusse, Albert Einstein, l’Estimat Gà.·. Josep Bertran de Quintana, Ángel Pestaña, Josep M. de Sucre i de Grau, Francisco Cañadas, el Gà.·. Albert Carsí i el mateix Gà.·. Josep Comas Solà.
L’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP) comptava amb escola, biblioteca i tribuna pública. Per la tribuna de l’AEP van passar escriptors, científics, pedagogs i intel·lectuals de primera línia, tot un reguitzell que va del Gà.·. Josep Comas Solà i Joan Maragall a l’Estimat Gà.·. Federico García Lorca, passant per Miguel Unamuno, José Ortega y Gasset, Ramiro de Maeztu, Pedro Dorado Montero, Antoni Rovira i Virgili, Pere Coromines, Rafael Campalans, Salvador Seguí, Àngel Pestaña, Margarida Xirgu, Rosa Sensat, Maria Baldó, Salvador Dalí, Joaquim Maurín i, entre altres, l’Estimat Gà.·. Andreu Nin.